L’impacte de la COVID-19 ho ha canviat tot. No és la primera vegada que la humanitat viu una pandèmia; al segle XIV la pesta negra va ser també mundial i letal, qui no va morir de la pesta va morir de gana, i Europa va tardar un segle i mig a tornar a tenir la mateixa població que abans de l’arribada del virus; entre 1918 i 1920, just després de la Primera Guerra Mundial, la grip espanyola va matar més de quaranta milions de persones a tot el món, més població que durant els quatre anys de guerra. Convivim amb virus i bacteris des que la humanitat existeix, i només hi ha dues vies per combatre’ls quan són tan letals: o la immunitat de grup —amb un alt preu en vides humanes— o la vacuna.
La COVID-19 ha aparegut en plena consolidació de la globalització i tot just superant la greu crisi econòmica del 2008. I ho ha capgirat tot, com mai ho havíem vist les generacions que no vam viure ni la guerra ni la postguerra. Ha aturat l’economia, els transports, ha obligat a replantejar el treball a les escoles, a les universitats, ha portat al límit el sistema de salut…, i ha obligat a un confinament que ha posat a prova emocions, sentiments, relacions i estils de vida. La “nova normalitat” ens obliga a replantejar moltes coses, a repensar també la nostra vida. Quin món ens espera? Aquesta és la pregunta que hem volgut respondre en el reportatge que oferim en aquest número 42 de La Revista de Blanquerna. Quinze experts en salut, comunicació, educació, esport i relacions internacionals expliquen com aquesta pandèmia afectarà aquests àmbits.
Un grup d’experts de Blanquerna-URL treballa per dibuixar com serà l’ensenyament el curs vinent
Les universitats, com tots els altres sectors, també han hagut de reinventar noves formes de docència per seguir oferint una educació de qualitat i assegurar la finalització del curs. El curs vinent no serà una excepció en aquesta “nova normalitat”. Un grup d’experts de Blanquerna-URL treballa per dibuixar com serà l’ensenyament el curs vinent, una pedagogia que en el cas de Blanquerna-URL no pot renunciar a la presencialitat, a la personalització, perquè aquest és l’ADN de la institució, però que haurà d’introduir noves formes d’aprenentatge. Ho explica també en aquest número el Dr. Miquel Ángel Prats. Alhora, cal saber aprofitar el paper fonamental de la universitat en el coneixement, la innovació, la recerca i la formació dels ciutadans i professionals per abordar aquest món incert.
Un apunt final. La COVID-19 ha obligat a avançar una decisió que ja feia temps que era al damunt de la taula: l’edició en línia d’aquesta revista. A partir d’aquest número La Revista de Blanquerna s’editarà només en aquest format, que anirem millorant. Moltes gràcies a tots els nostres lectors. Esperem continuar oferint continguts de qualitat.