Una nova pedagogia e l’envelliment

“Les prediccions diuen que el 2050 es duplicarà el percentatge de gent de més de 65 anys i que les persones centenàries es multiplicaran gairebé per 20″

L’increment de l’esperança de vida que han comportat les millores en
la prevenció i cura de la salut i en les condicions de vida de la població a casa nostra, ha capgirat el concepte que es tenia de “ser vell”.
Els experts parlen d’una nova pedagogia de l’envelliment que parteix
del paradigma que envellim al llarg de la vida. Saber adaptar-nos a
l’envelliment progressiu serà clau per tenir una qualitat de vida acceptable, és a dir, per aconseguir que la qualitat sigui més important que
la quantitat
. El canvi és més substancial del que sembla perquè implica
no només una consciència individual d’aquesta nova pedagogia, sinó
que requereix noves polítiques per part dels governs per atendre les necessitats d’un col·lectiu que va creixent per l’arribada als 65 anys de la
generació del baby boom, les persones que van néixer entre els anys 50
i 60. Les prediccions diuen que el 2050 es duplicarà el percentatge de
gent de més de 65 anys
i que les persones centenàries es multiplicaran
gairebé per 20. Aquest canvi tindrà una forta incidència tant en l’esfera
pública com en la privada.

En el reportatge que oferim en aquest número de La Revista de Blanquerna abordem el tema només des del punt de vista d’aquest nou concepte, de com aconseguir arribar a gran amb qualitat de vida. El tema
és ampli i té molts més aspectes importants a tractar en un futur, com la soledat en què viuen moltes persones grans, la sostenibilitat econòmica de les pensions, tan d’actualitat, o les noves formes de convivència que ja s’estan creant per evitar els geriàtrics. Tampoc hem tractat
l’estrès que pateixen moltes persones que, recentment jubilades, cuiden els seus néts i els seus pares. Era un fet insòlit fa uns anys veure
quatre generacions en vida. La incidència d’aquest col·lectiu creixent
en els canvis socials i econòmics és, doncs, innegable. També ho serà
en la configuració de les ciutats, des del punt de vista urbanístic. Des
de la universitat, des de Blanquerna en aquest cas, ja fa anys que grups
d’investigadors treballen en projectes de recerca des de l’educació, la
salut o la comunicació. Ser conscients dels canvis, estudiar-los i buscar
noves formes d’afrontar-los és, també, la nostra responsabilitat.