Una llarga adolescència o una societat adolescent?

“La infància cada vegada és més curta i l’emancipació dels joves no es produeix, de mitjana, fins als vint-i-nou anys”

El gener del 2006 La Revista de Blanquerna va publicar un reportatge
titulat «L’adolescència, una estació de pas». El retrat que aleshores es
feia d’aquest periple vital era el d’una època concreta, no exempta de
conflictes, que s’iniciava als onze o dotze anys i s’acabava als divuit
o dinou. Avui, dotze anys més tard, els experts consultats per fer el
reportatge que oferim en aquest número descriuen una realitat ben
diferent: l’adolescència s’ha allargat perquè la infància cada vegada és
més curta i l’emancipació dels joves no es produeix, de mitjana, fins
als vint-i-nou anys
.


En aquest període han passat dues coses importants que han contribuït a aquests canvis. D’una banda, l’aparició de les xarxes socials i
l’ús dels dispositius mòbils
, que han fet possible que els joves tinguin
el món a l’abast en un sol clic. El mercat, les empreses, consideren que
una criatura de set o vuit anys és un client potencial, i els nens reclamen als pares els seus propis dispositius o unes marques concretes de
roba. D’altra banda, l’impacte de la gran crisi econòmica que hem viscut en aquesta travessa ha afectat especialment els joves, que amb una
situació laboral precària no poden accedir a un habitatge, i de mitjana
han de viure amb els pares fins als vint-i-nou anys. Segons els experts,
els valors propis d’aquests joves —com la immediatesa, el maximalisme, el maniqueisme, la impaciència i la impulsivitat— ara s’implanten
en l’edat adulta. El Dr. Josep Lluís Micó, catedràtic de Periodisme de
Blanquerna-URL, ho defineix així en el reportatge: «La nostra societat
ha abraçat amb passió els valors de l’adolescència. I això és una novetat d’aquests temps. Has d’estar en una posició de militància constant
per no deixar-te arrossegar per aquests valors adolescents. Ens han fet
creure que ser vell és terrible.»


Una militància que obliga els pares dels joves d’ara a tenir molta
més cura del temps que els fills dediquen a les xarxes socials i de la
manera com processen les informacions que els arriben. Si hi ha una
cosa que no ha canviat en aquests dotze anys que separen els dos reportatges, però, és la importància que tenen els pares, la família, com
a referents dels joves
. Segons els experts, la família, sempre que hi hagi
una bona relació, té un paper molt important a l’hora de forjar el judici propi. Un 70% dels joves la valora més que els amics. És un repte
que els pares han d’assumir amb responsabilitat i rigor. I també cal una
alerta a la societat en general perquè es continuïn conreant els valors
del treball, de l’esforç, de la feina ben feta i del valor de l’experiència,
valors que ajudaran aquests joves a assolir una maduresa responsable.