La guerra a Ucraïna se suma a dos anys de pandèmia i a uns preus de l’energia que ja estaven disparats. Es nota als cereals, a la benzina, a les matèries primeres, a la factura de la llum i el gas i a la cistella de la compra. I això arriba amb l’economia molt cansada. Aquest 2022 era l’any que havíem de parlar de recuperació, però en pocs mesos, amb l’esclat del conflicte, tot s’ha capgirat. Els experts assenyalen que en un món cada cop més globalitzat, les pandèmies i els conflictes aniran a més si no es canvien els corrents de fons: la sacralització del lliure mercat i el creixement il·limitat com a única possibilitat de progrés. En aquest context, fins i tot les relacions personals són pura mercaderia. La pandèmia ha destapat també els problemes de salut mental, que afecten principalment els joves, que se senten sols, tristos, deprimits. El món que havia de ressorgir després de la COVID-19 es troba més a la deriva que mai. Per fer-hi front, els especialistes demanen posar les persones i la vida al centre del sistema.
Text: Susana Pérez Soler
Fotografia: Pere Virgili
El món postcovid es mou en les coordenades següents: vulnerabilitat, incertesa, pobresa i desconfiança. Una minúscula partícula de setanta milionèsimes de mil·límetre ha capgirat el món i ha deixat al descobert la nostra vulnerabilitat i ha demostrat que tant el present com el futur són incerts. D’un dia per l’altre ens vam trobar amb totes les escoles i universitats, les fàbriques i els parlaments tancats i les úniques institucions obertes, els hospitals, col·lapsats. Vulnerabilitat. Una guerra en territori europeu a més de ser una catàstrofe humana que destrossa, tant literalment com metafòricament, milions de vides, enfonsa econòmicament els països del voltant. Incertesa. Sis de cada deu espanyols temen no poder pagar el gas i l’electricitat i no poder continuar comprant els mateixos productes per l’impacte de la inflació. Quatre de cada deu gastaran menys aquestes vacances, segons una enquesta de l’empresa Ipsos. Aquí entra en joc la coordenada de la pobresa. L’últim baròmetre del CIS reflecteix un alt grau de desafecció política. Els espanyols no confien en els líders polítics per resoldre els reptes actuals i acudeixen a les urnes sense gaire convenciment. Desconfiança.
“A totes aquestes variables, n’afegiria dues: desigualtat i no-novetat”, apunta el professor de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL, Xavier Martí González. “No és un fenomen nou, i el món postpandèmia que es comença a dibuixar, tampoc no ho és. Si no som etnocentristes, i mirem més enllà d’Europa, veurem que hi ha moltes pandèmies en curs, i també molts conflictes. El que posa de relleu el coronavirus, principalment, i en part també la guerra, és que el món és cada cop més desigual”. La riquesa dels milmilionaris s’ha incrementat tant en els darrers vint-i-quatre mesos com ho ha fet en els darrers vint-i-tres anys; alhora milions de persones en tot el món no poden pagar els aliments i les matèries primeres per sobreviure, segons recull el darrer informe d’Oxfam. Però no només s’ha disparat la desigualtat de la riquesa, sinó que també ho ha fet la desigualtat d’ingressos, de gènere, per raons de raça i salut, i entre països. De fet, Oxfam parla de la pandèmia de la desigualtat. Respecte dels conflictes, el 2021, es van registrar trenta-dos conflictes armats, segons l’informe anual Alerta de l’Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona. La majoria de guerres es va concentrar a Àfrica (quinze) i Àsia (nou), seguits per l’Orient Mitjà (cinc), Europa (dos) i Amèrica (un). Per primera vegada en una dècada, els conflictes armats d’alta intensitat van representar més de la meitat (53 %) del total de casos mundials.
Tot i que la migració no és un fenomen nou, la magnitud de la crisi migratòria actual no té precedents. Actualment, hi ha més de vuitanta-dos milions de persones a tot el món que s’han vist obligades a abandonar casa seva, la xifra més gran mai registrada per les Nacions Unides des de la Segona Guerra Mundial. La majoria estan desplaçades dins del seu propi país o en un país veí. Entre aquesta creixent població desplaçada, hi ha més de vint-i-sis milions de persones refugiades, de les quals gairebé la meitat té menys de divuit anys, i quaranta-vuit milions de persones desplaçades internes, que s’han vist obligades a refugiar-se a altres zones dins del seu propi país.
Una crisi d’humanitat
“Les desigualtats, els conflictes i les epidèmies seguiran a l’alça mentre hi hagi injustícies. I si alguna cosa ha accentuat la pandèmia són les desigualtats socials. Un món polaritzat, generarà més injustícies i, conseqüentment, més conflictes”, explica el professor de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL, Jordi Sànchez Torrents. “La pandèmia del coronavirus i la guerra de Rússia són només els símptomes d’un món malalt”, afegeix. “La sacralització del lliure mercat i l’acumulació com a finalitat última; la mercantilització de qualsevol bé i servei i, fins i tot, de les relacions personals i de la natura; i el creixement il·limitat són els corrents profunds d’aquests conflictes i pandèmies en curs”, assenyala Martí González. “Mentre pensem que el benestar està en el creixement sense límit, el món seguirà emmalaltint”, rebla. “El canvi vindrà quan despertem del somni de la independència i de l’autorealització, quan les empreses no es regeixin únicament pel propi benefici, sinó que també tinguin en compte les necessitats del planeta i del éssers humans”, afegeix Sànchez Torrents.
La pandèmia i la guerra no només han fet aflorar les desigualtats, sinó que també han destapat greus problemes de salut mental. El 24,9 % dels joves d’entre quinze i vint-i-nou anys han consumit psicofàrmacs el darrer any, segons el darrer Baròmetre Juvenil de Salut i Benestar, publicat per les fundacions FAD Juventud i Mutua Madrileña. El 56,4 % assegura haver patit problemes psicològics, psiquiàtrics o de salut mental en els darrers dotze mesos; els símptomes més freqüents van ser sensació de tristesa i desesperança, poc interès a involucrar-se en activitats i problemes de concentració. Es calcula que els trastorns de la conducta alimentària (TCA) han augmentat aproximadament un 20 % en els darrers vint-i-quatre mesos. I el suïcidi se situa, des de 2019, com la primera causa de mort entre els joves. La generació actual és una generació deprimida.
La pandèmia de la salut mental
“L’Organització Mundial de la Salut ja va advertir l’any 2020, abans de l’esclat de la COVID-19, que estem davant de l’era de la depressió. El coronavirus només ho ha posat al descobert”, assenyala la coordinadora del Servei d’Orientació Personal (SOP) de la Fundació Blanquerna, Núria Farriols. “Arran del confinament, les relacions extrafamiliars es van debilitar o fins i tot van desaparèixer, de manera que els joves que no tenien una bona relació a casa van quedar perjudicats. D’altra banda, les xarxes socials, que van ser útils per mantenir el contacte amb els altres, també van ser un pou d’ansietat on els joves van passar moltes hores comparant-se amb models ideals, estereotipats i inaccessibles”, afegeix Farriols sobre les causes de la tristesa generalitzada entre els joves.
“‘He nascut en una generació deprimida i el suïcidi és el fantasma que ens persegueix’. Aquestes no són paraules ni de Schopenhauer ni de Camus, sinó d’un estudiant universitari de primer de carrera. Ho llegeixo i les seves paraules em colpegen amb força. Qui els ha robat el desig de viure?”, escrivia recentment en un article publicat al diari El Punt Avui la professora de pensament contemporani de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna-URL, Julieta Piastro. “No hi ha una única resposta sobre qui els ha robat el desig de viure, però més enllà de la pandèmia, el fet que la família s’hagi desdibuixat no hi ajuda, com tampoc ho fa el fet que estem en un moment de la història en què no hi ha referents. Cal afegir també les crisis econòmiques, que condueixen molts joves a voler ser perfectes perquè creuen que, així, serà més fàcil que els contractin”, apunta Farriols. “Saber navegar en la incertesa és un factor protector davant del món actual, com també ho és mirar cap endins, perquè tot el que hi ha fora més que líquid, com diria Bauman, s’ha tornat gasós”, afegeix.
“La pandèmia va suposar un problema de difícil solució, perquè, mentre que el confinament estricte i les mesures d’aïllament van resultar essencials per frenar la transmissió del virus, alhora van ser perjudicials per a la salut mental i la seguretat alimentària”, apunta la nutricionista i professora de la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna-URL, Elena Carrillo, que posa de manifest que als problemes de salut mental, cal afegir les desigualtats econòmiques. “La pandèmia de la COVID-19 ha agreujat el nombre i el tipus de persones que han perdut els seus llocs de feina i es troben en situació d’inseguretat alimentària al nostre país. La taxa de pobresa relativa a Espanya es situa en una de cada tres persones”.
L’escola com a referent
“Des de l’àmbit de l’escola, hem de dotar els nens i els joves de competències socioemocionals per fer front a un món cada cop més complex, hiperaccelerat, líquid, cansat, multitasca, etc. L’escola ha de treballar la salut mental dels nens d’una manera col·laborativa, és a dir, amb l’ajut d’altres agents implicats, com ara el sanitari, el de l’associacionisme o l’oci, i també de manera incisiva, invertint recursos a formar persones més sòlides”, apunta la professora de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna-URL, Mireia Civís. “El Servei d’Orientació Personal de Blanquerna és un exemple en aquest sentit”.
“El SOP és un servei d’orientació personalitzada, confidencial i gratuït per als estudiants que necessiten assessorament en la presa de decisions, tant acadèmiques com personals, que busquen suport o acolliment en moments crítics o que volen pautes per dur un estil de vida saludable i tenir estratègies per encarar l’ansietat de cara els exàmens”, explica Farriols. “Dins del SOP també hi ha un programa específic, ATENES, per a persones amb necessitats especials, com ara TDH, dislèxia, trastorns mentals o càncer. Des del SOP també oferim tallers de relaxació, consciència plena, estratègies d’aprenentatge i gestió emocional”.
“El sector educatiu ha d’oferir un aprenentatge al llarg de la vida i un aprenentatge profund que serveixi al jove com a brúixola per guiar-se en el seu camí”, diu Civís. “Els reptes que tenim no tenen resposta des d’un únic sector, sinó que són reptes comunitaris i la resposta també ha de ser comunitària. Entre tots hem de trencar el tabú de la malaltia mental”.
La cura de l’altre al centre del sistema
“Hem d’avançar cap al progrés social i defugir del creixement il·limitat. Hem de respectar el planeta i els seus processos i apostar per iniciatives com el comerç just, la banca ètica i l’economia social. La solució és el decreixement. Això no vol dir tornar a la cova, sinó posar la vida al centre”, apunta Martí González. De fet, la Unió Europea ha presentat recentment un pla d’acció d’economia circular, perquè, si seguim explotant els recursos com ho hem fet fins ara, el 2050 necessitarem els recursos de tres planetes Terra per sobreviure. L’economia circular pretén reduir les emissions de CO2, alhora que vol estimular el creixement econòmic i crear oportunitats de treball impulsant els productes sostenibles.
Si la desacceleració és la resposta i ja fa dècades que se’n parla, per què no s’implementa? “En primer lloc perquè el sistema té molta capacitat d’integrar la crítica i reconduir-se. Alhora perquè hem de ser corresponsables de la manera en què ens relacionem amb el món, i això no sempre és fàcil, però cal prendre consciència que la manera en què comprem roba i aliments o com viatgem té un impacte en el planeta i les seves desigualtats”, assenyala Martí González. “Un estudi científic publicat a The Lancet va descobrir que la solidaritat ciutadana havia estat fonamental per explicar les diferències de contagis entre països durant la pandèmia de la COVID”, afegeix Carrillo. “Es parla d’economia circular perquè és tendència o és un canvi real? Fins que l’assoliment del màxim benefici econòmic no deixi de ser la única fita, res no canviarà”, rebla Sànchez Torrents.
“Un estudiant va preguntar a l’antropòloga nordamericana Margaret Mead quin considerava que va ser el primer signe de civilització a la humanitat. L’alumne i els seus companys esperaven que Mead parlés del foc o de la roda. Però no. Ella va dir que el primer signe de civilització va ser un fèmur que algú es va fracturar i després va aparèixer curat. Al regne animal, si et trenques una cama, mors. De manera que un fèmur curat evidencia que algú es va quedar amb qui se’l va trencar, i que li va immobilitzar la fractura. És a dir, que el va cuidar. Fins que no posem la cura al centre del sistema no ens en sortirem. Estem davant d’una crisi d’humanitat”, conclou.
Com protegir la salut mental davant d’aquestes crisis consecutives?
Laurie Santos és científica cognitiva i professora de psicologia a la Universitat de Yale, però ha traspassat fronteres pel fet de ser la divulgadora de la felicitat més famosa del món. Un de cada quatre alumnes de Yale s’apunten a la seva assignatura La Psicologia i la Bona Vida, i això que, a Yale, Santos competeix amb professors que han estat guardonats amb el Nobel. Santos també és directora del Laboratori de Cognició Comparativa de Yale i dirigeix un popular podcast, ‘The Happiness Lab’ Una de les seves màximes és: “la salut mental és com l’esport: ser feliç requereix molt d’esforç”. Alguns dels consells que dona Santos per practicar la felicitat de manera diària són:
1. Socialitza. Tots els estudis a persones felices suggereixen que la gent feliç passa molt de temps amb altres persones i, en concret, amb persones que estimen. Sovint acostumem a deixar de banda les relacions personals perquè la feina i els estudis no ens deixen temps per socialitzar, però cal fer-ho. Un dels consells de Santos és trucar a algú a qui trobis a faltar o xerrar amb algú que et trobis en una cafeteria.
2. Pensa i ajuda els altres. Acostumem a fer-nos massatges o donar-nos capritxos pensant que així ens trobarem millor, però la ciència suggereix que les persones que fan donacions a causes benèfiques o fan voluntariat són més felices.
3. Agraeix allò que tens. Santos recomana dedicar alguns minuts del dia a pensar en totes les coses bones que tenim a la vida i agrair-les, enlloc de rumiar al voltant dels problemes o les coses que no ens agraden.
4. Crea hàbits saludables d’exercici i somni. Els primers símptomes de l’estrès són la pèrdua de son i la falta d’exercici físic, per això és recomanable caminar encara que sigui mitja hora al dia, cosa que, segons Santos, és igual d’efectiu que un antidepressiu. Es recomana dormir entre set i vuit hores al dia.
5. Centra’t aquí i ara. Passem la meitat del dia pensant en coses que no són les que estem fent en el moment. La ciència diu que això ens fa infeliços, de manera que meditar o concentrar-se en la respiració redueix el soroll mental. La ment divaga quan no estem centrats, però aprèn a centrar-se com més meditació es practica.
Lectures recomanades per entendre millor la societat actual
Temps líquids: viure en una època d’incertesa, Zygmund Bauman
La societat del risc, Ulrich BeckLa societat del cansament, Byung Chul-Han