El relat d’Alumni. Anna Tobella
A què et dediques? Sóc infermera. A quin hospital treballes? No treballo a cap hospital, treballo a la presó. Com?, què? Explica’m…
Les coses que surten de la normalitat sempre em criden l’atenció, descobrir coses noves, els reptes que em proposo, no tenir por de començar des de zero, l’autosuperació i, sobretot, la valentia de pensar que, com diu el poeta, tot està per fer i tot és possible.
Sóc un cul inquiet i sóc exigent, fins que crec que he aconseguit trobar la feina que m’omple. A vegades per arribar a trobar-te has de prendre decisions que no són fàcils i que no sempre surten bé, però jo ho vaig fer i estic satisfeta de tots els passos que he realitzat durant la meva trajectòria professional.
“Després de dos anys treballant a la policia britànica, i cinc anys a Anglaterra, sentia que ja era temps de tornar a casa”
Des que vaig finalitzar els estudis secundaris ja tenia clar el camí professional que volia emprendre, vaig estudiar auxiliar d’infermeria i realment em vaig adonar que havia trobat la meva vocacio. Per això després vaig estudiar la carrera d’infermeria a Blanquerna. Ho vaig fer mentre treballava i no me n’hauria sortit sense el suport i la proximitat dels professors que vaig tenir.
Vaig començar treballant a Urgències de l’Hospital del Mar, com a auxiliar i, més tard, com a infermera. Després de 6 anys a Urgències se’m va plantejar una gran oportunitat de treballar en l’àmbit penitenciari. Era arriscat perquè havia de deixar una feina fixa i rebutjar una plaça de la salut pública que recentment havia adquirit, però ho vaig fer.
Tenia incertesa de com seria el meu futur, però estava completament segura que necessitava un canvi, era jove i tenia ganes de conèixer món, de ser valenta i d’experimentar coses noves. Vaig començar a treballar al Centre Penitenciari Brians I. Va ser una gran experiència, un món diferent, on els pacients estan entre reixes, sense llibertat. Van ser dos anys molt intensos en què vaig aprendre a tractar pacients especials, amb problemes mentals, socials, casos complexos de mala conducta, amb situacions critiques. Treballar en una presó vol dir que mai pots oblidar on ets, sempre cal estar en alerta. Va ser, però, molt enriquidor.
Rebíem cursos de formació específica i en un dels seminaris va participar una empresa dels EUA que dirigia un projecte del VIH amb la població penitenciària. La presentació va ser en llengua anglesa i el meu nivell no era gaire bo. Quina impotència! Em semblava molt interessant poder aprendre l’experiència d’un altre país, poder compartir idees diferents per tal d’assolir millora en l’estudi que presentaven i conèixer un nou sistema de tractament. I me’n vaig a Anglaterra. L’octubre del 2010 arribo a Londres, sense pis i sense feina. I el mes de desembre del 2010 firmo contracte com a infermera al centre penitenciari HMP Brixton Prison. Ningú va dir que seria fàcil, però ho havia aconseguit.
“Ajudo els meus col·legues infermers a fer un pas professional i personal a les seves vides. Em sento realitzada i contenta d’acompanyar la persona en tot el procés, de poder donar fidelitat i seguretat a l’hora de buscar la feina i de signar un contracte”
Els primers mesos de treball van ser de supervivència, el primer any de superació, formació i aprenentatge. El segon any, de desenvolupament professional en l’àmbit de custòdia, és a dir, d’atendre persones privades de llibertat, i el tercer any, de satisfacció professional i d’èxit personal. Vaig tenir l’oportunitat de col·laborar amb projectes europeus, realitzar estudis d’especialitat en custòdia, coordinar el servei d’urgències del centre i implantar un nou protocol d’actuació d’emergències al centre penitenciari.
Finalitzats aquests tres anys i havent complert els objectius esperats, tenia ganes de seguir coneixent més sobre l’àmbit de la custòdia. No sé si va ser sort o el destí, però vaig aconseguir la plaça de “custody nurse practitioner” a la policia de Londres Metropolitan Police. Era un rol d’infermer autònom, com a màxima responsable/coordinadora de custòdia a la comissaria de policia al districte de Walworth, a Londres. Les competències eren diverses, organitzant, delegant, com a autoritat de decisió en el procés judicial mèdic, informes de lesions, avaluació psiquiàtrica, realització de mostres forenses, investigació forense, drogodependència i alcoholisme, prescripció de medicaments, cures i sutures, triatge, malalties cròniques, urgències i situacions crítiques, verificació de mort, documentació i registre legal judicial, entre d’altres.
Va ser realment una experiència increïble, en la qual vaig aprendre a actuar de manera precisa en situacions crítiques i complexes dins del món judicial i en col·laboració a la investigació policial.
Després de dos anys treballant a la policia britànica, i cinc anys a Anglaterra, sentia que ja era temps de tornar a casa. Havia acabat el diploma universitari de gestió clínica i necessitava començar a endinsar-me en l’àmbit de la gestió, així que abans de tornar a Espanya volia apostar per un últim repte al Regne Unit i vaig presentar un projecte amb una proposta de feina a l’empresa per a la qual actualment treballo.
“La infermeria és un món molt ampli. La seva activitat professional en diferents camps de l’àmbit de la salut ofereix un gran ventall de possibilitats d’inserció en el món laboral”
Ara visc a Barcelona i treballo per a l’empresa TFS Healthcare amb seu a Londres. És una empresa britànica, especialitzada en la selecció i recerca de treball al Regne Unit per a professionals de la salut. Infermers i fisioterapeutes. Formo part de l’equip de la divisió europea de TFS Healthcare, màxima responsable i directora del sector Espanya. Realment puc dir que estic gaudint molt de la meva feina actual. Ajudo els meus “col·legues infermers” a fer un pas professional i personal a les seves vides. Em sento realitzada i contenta d’acompanyar la persona en tot el procés, de poder donar fidelitat i seguretat a l’hora de buscar la feina i de signar un contracte, de poder donar el suport necessari en un moment de canvi i vulnerabilitat, de poder compartir la incertesa que se sent al marxar a un altre país. M’agradaria compartir sense necessitat d’influenciar que la meva estada al Regne Unit ha estat el millor que m’ha passat a la meva vida professional. No podria ser on sóc si no se m’haguessin brindat totes les oportunitats laborals que he tingut la sort de poder sumar a la meva trajectòria com a infermera.
A vegades m’agrada pensar que la meva trajectòria professional reflecteix el meu caràcter, la meva personalitat. No s’equivoca aquell qui assaja per diferents camins per tal d’assolir les seves metes, s’equivoca aquell que per temor a equivocar-se no experimenta.
La infermeria és un món molt ampli. La seva activitat professional en diferents camps de l’àmbit de la salut ofereix un gran ventall de possibilitats d’inserció en el món laboral.
Les competències adquirides durant la carrera universitària ens donen la capacitat per poder donar resposta a les necessitats de salut de la societat i és quan un mateix ha de plantejar-se cap a on i com es vol enfocar el futur professional.