Carles Cendrós. Alumni de la promoció 1995 del Grau en Psicologia
Sempre hi ha un lloc per a un psicòleg. I no necessàriament és a la branca clínica, també les organitzacions en necessiten. El Carles Cendrós ho sap perquè des que va acabar els seus estudis es va dedicar als Recursos Humans, aprenent a cada passa, primer com a tècnic a una empresa de serveis de neteja i, finalment, com a director a empreses dedicades al gran consum com ara Cadbury (especialitzada en dolços, confiteria i refrescs) o GBFoods (de la qual pengen marques com Gallina Blanca o Jumbo). Avui dirigeix el departament al Futbol Club Barcelona, al capdavant d’un equip de professionals que cuiden i gestionen àrees tan diverses com la comunicació interna, la prevenció de Riscos Laborals, la gestió del talent o l’administració, compensació i beneficis. I en una organització on la gran vàlua resideix en les persones que la formen, qui millor que un psicòleg podria comprendre-les, tenir-ne cura, veure més enllà?
Per què un psicòleg decideix dedicar-se als Recursos Humans?
Quan estudies psicologia arriba un punt en què has de decidir entre especialitzar-te en el vessant clínic o bé especialitzar-te en l’àmbit d’organitzacions. En el meu cas, jo tenia molt clar que m’agradava el món de la empresa, així que vaig optar per aquesta branca. La veritat és que no saps ben bé què és fins que no hi entres i comences a descobrir què significa ser un psicòleg a una empresa i comences a aprendre. Tampoc penses mai que arribaràs a ser un director de Recursos Humans, però de sobte un dia t’hi trobes…
És una sortida professional que un estudiant de psicologia hauria de tenir en compte a hores d’ara?
Molt! Recursos Humans és una de les professions on definitivament calen psicòlegs. Però l’estudiant ha de saber també que cal aprendre d’altres matèries, com finances o dret laboral. Sobretot, és una professió en què cal molt de sentit comú, i això ho vas aconseguint amb l’experiència.
Per què un psicòleg és un bon candidat per treballar en el Departament de Recursos Humans?
Perquè tota la feina que fas està relacionada amb les persones. Valors, cultura i persones són els àmbits en què es mou un psicòleg a Recursos Humans, i la nostra formació ens prepara per ser més sensible davant d’aquests termes.
Com va arribar a ser director de Recursos Humans del FCB?
Quan vaig acabar el meus estudis tenia molt clar que em volia dedicar a aquesta branca. Vaig començar la meva trajectòria com a tècnic de Recursos i Humans i vaig anar agafant experiència en diferents àmbits (comunicació, desenvolupament, relacions laborals, compensació…). Fins que, finalment, un dia em van nomenar director de Recursos Humans. Aleshores vaig adonar-me que tota l’experiència que havia adquirit no era suficient. Arribar a una posició de director implica dirigir una àrea i un equip, formar part d’un comitè de direcció… Has de començar a aprendre des de zero. I en aquest sentit el FCB em va suposar un repte.
“Recursos Humans és una de les professions on definitivament calen psicòlegs”
En què consisteix el seu dia a dia al FCB?
A fer que les coses passin. Tenim un pla estratègic i hi ha tot un equip de persones que treballen per desenvolupar-lo i implementar-lo. El meu dia a dia consisteix a assegurar que allò que s’ha de fer es faci, i que el FCB tingui la millor gestió de talent.
Com s’estructura el departament de Recursos Humans del FCB i quines són les seves competències?
Som un equip de professionals d’àmbits molt diversos: psicòlegs, advocats, llicenciats en comunicació… Tenim una àrea d’Administració i Compensació i Beneficis, una àrea de Relacions Laborals, una àrea de Desenvolupament, una àrea de Talent, una àrea de Comunicació Interna i una àrea de Prevenció de Riscos Laborals. En definitiva, un equip de professionals que donem servei a tot el club.
Ha treballat pel mercat de gran consum amb Cadbury i GBFoods i ara experimenta un canvi radical de sector al FCB. Quines diferències hi ha en la gestió dels Recursos Humans entre una empresa i una altra?
Des d’un punt de vista operatiu és molt similar. Tractes amb persones i la gestió del talent és semblant. Per això els professionals de Recursos Humans podem treballar en diferents sectors. Això sí, és molt important entendre el negoci i conèixer els processos específics que es duen a terme a l’empresa de la qual passes a formar part. La meva trajectòria a gran consum va fer que entengués el funcionament d’aquest sector i poder aportar tant a Cadbury com a GBfoods una visió no només des del vessant humà sinó també des del vessant de visió de negoci. Ara, al FCB, tinc l’oportunitat d’aportar una visió diferent, però al mateix temps és fonamental entendre com funciona el club, els seus processos i les palanques que fan que es mogui aquesta organització, per tal d’adaptar la gestió dels Recursos Humans a allò que realment necessita el club.
Ara treballa amb gent extremament mediàtica. En què afecta això la feina del director de Recursos Humans?
La feina d’un director de Recursos Humans és, sempre, extremament confidencial. Tenim a les nostres mans molta informació confidencial de l’organització i de les persones que hi treballen. A una empresa com el FCB, això es multiplica. Qualsevol informació és interessant per als mitjans de comunicació i, de fet, parlem d’una organització que surt als mitjans a la televisió, la ràdio o la premsa cada dia. Això fa que la nostra feina sigui molt més confidencial que en qualsevol altra organització. Qualsevol cosa que fas, qualsevol decisió que prens, pot tenir un gran impacte i repercussió als mitjans de comunicació.
El departament de Recursos Humans també incideix en la moral dels jugadors?
No hi incidim directament. Els jugadors, sobretot els del primer equip de futbol, molt més mediatitzat i amb la pressió que suposa ser jugador de l’equip més important del món, sabent que et segueixen milers de persones, són suportats per un equip de psicòlegs especialitzats en aquest àmbit i que treballen directament amb ells.
Què ha de tenir un bon cap de Recursos Humans?
El mateix que qualsevol membre d’un comitè de direcció: experiència en el seu àmbit, però també la capacitat de treure’t el barret de la teva àrea per posar-te el barret de cap o director de l’empresa per poder aportar per millorar el club. Parlem de coneixement del sector, de l’organització, de termes financers i, per descomptat, de l’àrea dels Recursos Humans. Com a cap d’aquesta àrea, és vital tenir el lideratge i la influència necessaris per assegurar que els temes que afecten les persones es tenen realment en compte a l’hora de prendre decisions a l’empresa.
“Blanquerna aporta una transferència de valors, que són únics i propis d’aquesta facultat”
Què és el que més valora del seu pas per Blanquerna?
Que Blanquerna no és només una facultat que t’ensenya uns continguts. Aporta una transferència de valors que són únics i propis d’aquesta facultat, a més d’un tracte personal diferencial. Aquest tracte el donen els professors, el degà, es transmet des del primer al darrer professional de la facultat, i és quelcom que t’emportes quan acabes els estudis i que no perds mai. És per això que els que hem estudiat a Blanquerna tenim un record especial per la nostra facultat.
Què diria a un estudiant de segon de batxillerat que vol estudiar psicologia?
Que endavant! Són un tipus d’estudis que ho tenen tot: són interessants i engrescadors, i t’obre les persones per poder-t’hi dedicar en àmbits molt diversos. I que probablement el món de l’empresa i dels Recursos Humans és una de les sortides professionals amb més possibilitats dins d’aquesta carrera.