El debat sobre com ha de ser la universitat del futur es va iniciar molt abans de l’esclat de la pandèmia, però el que s’ha viscut el darrer curs l’ha accelerat i probablement hi ha aportat noves pistes. El confinament va obligar a adaptar totes les classes i a experimentar nous formats en línia. Però el retorn a la presencialitat ha posat encara més en valor la relació que s’estableix entre el professor i l’estudiant quan es veuen cara a cara, sense una pantalla al mig. La tecnologia és important, i ho serà molt més en el futur, però com expressen alguns dels experts consultats per al reportatge d’aquest número de La Revista de Blanquerna, la presencialitat serà un factor clau per a l’aprenentatge, però caldrà fer-ho d’una altra manera, cal enriquir-la. Aquest serà un dels reptes que caldrà afrontar. El segon serà la globalització, que requereix una nova mirada cap a la multiculturalitat i la mobilitat. I el tercer repte, lògicament, serà en la manera com es fa recerca.
“Un dels principals reptes de la universitat és demostrar als estudiants que anar a classe val la pena. La presencialitat ha de ser una experiència en l’adquisició del coneixement, ja que absorbir contingut de manera passiva es pot fer a través de les plataformes digitals”, diu la Dra. Giorgia Miotto. “Les activitats formatives presencials més competitives seran aquelles que assegurin un aprenentatge col·laboratiu, la riquesa de les aules és aprendre mirant els altres als ulls. De fet, s’aprèn més discutint que llegint un llibre. Les classes magistrals s’aniran reduint i augmentaran les metodologies innovadores d’aprenentatge”, diu el Dr. Josep Lluís Martí. Però quines són les metodologies innovadores? Com es podrà canviar la manera d’ensenyar? “El professor serà un referent per a l’estudiant en tres aspectes clau: els seus coneixements, les seves competències actitudinals i la seva experiència vital i professional, que en determinarà el valor. Això és el que l’estudiant no trobarà mai a Internet: el guiatge, l’acompanyament. Repensar el paper del professor implica també repensar el paper de l’estudiant, que es converteix en un investigador”, considera el Dr. Jordi Riera.
La recerca i la transferència d’aquesta recerca a la societat també demanarà noves mirades. Però com ho abordem? El Dr. Josep Maria Garrell planteja diverses preguntes: “L’hem de pensar en relació amb la docència que oferim? En relació amb les necessitats de la complexitat de la societat actual? L’hem de pensar per afrontar els reptes socials? O per fer front als reptes industrials?”. Segurament caldrà una actitud més oberta, flexible i transversal, més permeable al que la universitat, la societat i la indústria necessita.
Passi el que passi en el futur, el que està clar és que la formació universitària no pot renunciar a la formació de ciutadans amb esperit crític, amb capacitat per reflexionar, i més en uns moments en què l’auge dels populismes fa imprescindible una mirada serena i lúcida sobre els grans temes que ens afecten.