En el darrer editorial de La Revista de Blanquerna parlàvem del món incert que ens esperava una vegada superada la pandèmia. Avui, amb una bona part de la població vacunada i amb certes escletxes que ja deixen veure la llum al final del túnel, hem de parlar de la confiança en el futur. El ciutadà, ha perdut la confiança en les institucions, en la ciència, en la tecnologia, en els mitjans de comunicació? Perquè malgrat la crisi mundial viscuda arran de la COVID, el món ha continuat girant, tot i que ens han deixat problemes econòmics, de salut física i psíquica, de governança… Però és evident que, per encarar el futur, cal recuperar la confiança en les mateixes institucions i disciplines que han gestionat la crisi i han permès que avui comencem a viure amb una mica més d’optimisme.
Ara s’imposa l’autocrítica per saber què ha fallat, què es pot millorar i, sobretot, com haurem d’afrontar noves pandèmies que els científics ja avisen que arribaran. Diversos estudis i enquestes expliquen que la ciutadania ha confiat més en els científics que en els polítics. Una comunicació basada en dades, sabent que la ciència tampoc és infal·lible, i en l’evidència que la vacuna ha fet disminuir el nombre de morts i la gravetat de la malaltia, ha estat la clau. De fet, malgrat els corrents negacionistes i la visibilitat a les xarxes dels defensors de les teories conspiranoiques, bona part de la ciutadania ha accedit, finalment, a vacunar-se. Pel que fa a la política i, malgrat alguns lideratges molt personalistes que han aprofitat la pandèmia per fer la seva campanya per accedir o mantenir-se en el poder, el filòsof i escriptor Daniel Innerarity sosté que “una dimensió que guanya importància amb aquesta crisi és la lògica institucional. Em sembla detectar una comprensió general de la ciutadania cap als seus representants perquè qualsevol és conscient de la dificultat de decidir enmig de la crisi. Com a regla general crec que s’ha debilitat la confiança en aquells països en què el lideratge era molt personal i s’ha reforçat allà on ja hi havia una confiança en els serveis públics o on el lideratge era més col·laboratiu”.
La confiança en el nostre servei públic de salut s’ha reforçat, perquè, malgrat les mancances després de les retallades, ha estat un element clau per superar aquesta pandèmia. Tots els professionals han fet un esforç titànic per no desatendre ningú. El que cal, ara, és no oblidar que tenir un sistema públic de salut fort, dotat de recursos, serà essencial per entomar, de nou, el futur.
Els mitjans de comunicació i les noves tecnologies han estat dos sectors molt criticats, però que també tenen una cara i una creu. Malgrat l’allau d’informació rebuda durant la pandèmia, bona part de la població reconeix que tenir informació i poder accedir a l’opinió d’experts també ha estat clau per afrontar la situació. En el futur, serà essencial saber discernir quins són els mitjans que treballen per oferir al lector una informació veraç i contrastada. Fomentar l’esperit crític (per exercir la crítica i l’autocrítica) a l’escola i a la universitat és un dels reptes més importants dels docents en aquests moments.