“La gestió esportiva és tot el que engloba l’esport sense ser l’esport en si, és el que no es veu”

Ha fet un gran esforç per poder assistir a l’entrevista. Té l’agenda atapeïda. És alumni de la segona promoció d’estudiants del grau en Gestió Esportiva Blanquerna-URL. Porta dues bosses, una de la feina i l’altre del gimnàs. És una aficionada a l’esport, especialment del tenis. Ha fet de la seva passió, la seva professió. Actualment, treballa a UP2YOU Sports Marketing, una agència especialitzada en l’esport. A més, compagina la seva vida laboral amb l’acadèmica: estudia un màster en màrqueting. Assegura que el seu camí ha estat diferent a l’habitual: ha fet un grau especialitzat i ara busca tenir coneixements i una visió més general amb el màster.

Com marcaria la diferència entre el grau en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (CAFE)  i el grau en Gestió Esportiva?

CAFE va més enfocat a ser preparador físic, entrenador, professor… La gestió esportiva, en canvi, és tot el que engloba l’esport sense ser l’esport en si, és el que no es veu. Quan vaig haver d’escollir pensava: “no vull ser la que estigui en el terreny, sinó la que l’organitzi”.

Sempre va tenir clar que volia fer el grau en Gestió Esportiva?

La veritat és que no, però perquè bàsicament no el coneixia. Ni tan sols sabia que existia. El que sí que tenia molt clar és que em volia dedicar al món de l’esport, ja que n’he practicat tota la vida, però no tenia clar per on tirar. Havia mirat psicologia esportiva, periodisme esportiu… Un dia parlant amb una de les meves millors amigues, vaig conèixer el grau. Vaig anar a les sessions informatives, em va agradar i m’hi vaig ficar de cap.

No coneixia el grau o la figura del gestor esportiu?

La figura sí que la coneixia. I sabia que hi havia màsters i cursets, però no em constava que hi hagués un grau. A mi m’agrada molt la gestió d’esdeveniments i volia tirar per aquí, però no sabia si fer-ho a través de CAFE, si fer ADE i després especialitzar-me amb un màster… Quan vaig conèixer el grau vaig pensar que això és el que volia fer.

Per al seu dia a dia a la feina, què és el que li ha estat més útil del que va estudiar durant la carrera?

El que jo més aplico actualment és l’assignatura de màrqueting. Sí que hi ha assignatures que no tenen tanta aplicabilitat al que jo faig a l’agència. Però, per exemple, gestió de projectes i similars, en el seu moment, em van agradar molt i no descarto dedicar-m’hi en un futur. Hi ha matèries que imparteixen coses útils, que ara no em serveixen gaire, però que són bàsiques.

Quines són les seves tasques diàries?

Estic en el projecte de CUPRA. Aquesta marca s’està interessant molt en el món del màrqueting i hi està posant molts recursos. Una de les coses que té és el patrocini amb el Barça. Treballo en aquest patrocini, faig d’enllaç entre les dues marques. Soc la responsable de l’activació d’aquest contracte. Toquem des de temes de ticketing, les flotes de cotxes que se cedeixen a jugadors i executius, totes les activacions… Que es vol fer una activació al camp nou amb X jugadors, un meet and greet, un shooting? L’organitzem nosaltres. Tinc una part més operativa, al meu dia a dia ―ticketing, entrades, flotes…―, i després una de més creativa ―activacions, esdeveniments…

Com va accedir al seu lloc de treball actual?

Gràcies a les pràctiques. Vaig entrar al segon semestre de quart perquè a tercer vaig fer pràctiques a esdeveniments i volia provar el tema del màrqueting. Una professora, la Verònica Riera, va enviar un correu: “Ha sorgit aquesta oportunitat, si us interessa…”. Hi vaig optar, em van agafar i hi vaig fer les pràctiques durant tot el semestre. En teoria les acabava a principis d’abril però les vaig allargar fins al juny; i en acabar m’hi vaig quedar.

No va fer Erasmus.

No. Sí que m’ho vaig plantejar, però just va arribar la COVID, hi havia molt poques opcions, la nostra carrera era molt nova… Vaig tenir dubtes, però amb la COVID, les pràctiques a UP2YOU Sports Marketing em van encaixar… Preferia quedar-me, aprofitar aquí les pràctiques i veure si em podia quedar…

Per a la gestió esportiva és molt interessant teixir una xarxa internacional.

Molt, el món de l’esport és un sector molt global. Treballo amb CUPRA i BARÇA, que són marques molt globals, tot i que les dues tenen la seu a Barcelona has de pensar en l’àmbit global. Si tens l’experiència d’haver anat a fora, veus com treballen, com es veu des d’una altra perspectiva… Tens aquesta visió més internacional i no tant de com funciona aquí. Podries pensar que pot rutllar a tot el món. L’Erasmus és una mica l’oportunitat d’obrir una mica la mentalitat en aquest aspecte.

Quina és la tasca més invisibilitzada de la gestió esportiva?

Les tasques més invisibilitzades són les operatives. La gent que no és del sector relaciona gestor esportiu amb l’esport que veu a la TV, però no són conscients de tot el que hi ha darrere d’un partit al Camp Nou, per exemple.

La gent no és conscient de tot el que hi ha darrere d’un partit al Camp Nou.

Marta del Pino Maturano

Hi ha infinitat de grups i clubs que es gestionen de forma amateur.

Era un tema molt recurrent mentre fèiem la carrera. La gent que gestiona grans institucions esportives actualment, per norma general, són gent que venen d’ADE o d’altres graus, no són pròpiament gestors esportius. S’hi han pogut especialitzar amb màsters, amb cursos… però realment gestors esportius, que hagin fet el grau, són molt pocs. Cada cop es busca professionalitzar més els perfils professionals, i al final no és el mateix haver fet un o dos anys d’un màster, haver fet cursos, o fins i tot tenir experiència… que fer un grau que està relacionat directament amb el sector.

Marca la diferència.

Es nota moltíssim. Per exemple, quan treballo amb gent que té un background de màrqueting pur i dur, em pregunto: “Coneixes el sector esportiu?”. Cada cop està més especialitzat i es busquen perfils més concrets, com ha passat amb els psicòlegs esportius, periodistes esportius, fisioterapeutes esportius, etc.

Què és necessari que tingui un gestor esportiu?

A tota la gent que he conegut que treballa en aquesta professió li agrada l’esport. Considero que és una indústria per a la qual s’ha de tenir passió.

Quan va començar el grau li agradava la gestió d’esdeveniments, hi ha un altre àmbit que t’agradi més ara?

La gestió d’esdeveniments m’agrada molt, i és una cosa que no descarto fer en un futur, soc molt jove i tinc molt camí per recórrer, encara. Sí que és cert que actualment em crida molt més l’atenció el tema del màrqueting. Em guio molt per passions i pel que m’agrada. Vaig començar la carrera tenint molt clar que volia fer gestió d’esdeveniments, perquè venia del Tenis Barcelona, i el meu objectiu era gestionar el Godó. Però amb les assignatures de màrqueting i amb d’altres, em vaig dir, “ostres, això m’interessa!”. Va ser fent la carrera que ho vaig descobrir. 

A on es veu d’aquí a cinc anys?

Tinc un problema, i és que mai ho he tingut clar. Sempre he tingut un perfil de “comença a caminar i ja ho veuràs, si no ho saps i no camines, segur que no ho sabràs”. Ara estic en la fase de començar a caminar; de veure coses, conèixer gent… Anar donant-li forma a com vull que sigui el meu futur. M’agradaria sortir de Barcelona, treballar en una multinacional, anar a un headquarters de Nike o Adidas… Potser et diria això, entrar a treballar a una empresa gran. També penso que em va molt bé el que estic fent, perquè a l’agència toques i fas de tot. Quant a aprenentatge em va molt bé.

Té cap referent de gestió esportiva?

Mai he sigut una persona de referents concrets. Sí que és cert que, òbviament, a mesura que vas treballant amb marques, vas coneixent gent i vas dient: “ostres, m’agradaria fer el que està fent aquesta persona”. També quan venien professionals a fer xerrades, com per exemple, la de màrqueting manager de Nike, jo pensava “m’encantaria fer el que està fent aquesta dona”. Més que persones concretes, m’acostumo a fixar en els seus càrrecs o funcions.

Hi ha països on la gestió esportiva està més consolidada?

Sí, i canvia molt la indústria. Per exemple, el sector esportiu americà no té res a veure amb l’europeu. Allà és un sector completament privat, on els clubs són empreses… En canvi, m’agrada molt la manera que tenen a Austràlia de gestionar-lo, és molt transparent. Encara que no cal anar-se’n tan lluny; Espanya té un dels millors sectors esportius, a més és històric.