A finals del mes de novembre passat es va presentar el ChatGPT, un prototip de xatbot d’IA desenvolupat per OpenAI que s’especialitza en el diàleg. Tot i que la IA no era una cosa nova —ja en va parlar el professor d’informàtica John McCarthy l’any 1956 durant una escola d’estiu—, les possibilitats que obre aquesta eina van encendre totes les alarmes. Una vegada més, la tecnologia i les possibilitats que ofereix anaven molt per davant de les regulacions legals que haurien d’evitar els possibles perills d’una utilització maliciosa o indiscriminada. Les alarmes van provocar que el 23 de març del 2023 es publiqués una carta oberta en què reconeguts investigadors i experts en tecnologia de tot el món van demanar una pausa en el desenvolupament de sistemes avançats d’IA. En deu dies, gairebé 1800 persones van signar la carta, incloent-hi Yuval Noah Harari, Elon Musk, Stuart Jonathan Russell i Steve Wozniak. Els autors constataven una “cursa desbocada per desenvolupar i implementar sistemes d’IA cada vegada més poderosos que ningú no pot entendre, predir o controlar de manera fiable”.
Però mentre els governs treballen en la regulació de tots els nous aspectes i perills que aportarà l’IA és evident que l’eina ha vingut per quedar-se i introduirà canvis socials, econòmics i polítics, tal com ho van fer ja Internet o les xarxes socials. Però estalviem-nos el catastrofisme, el drama. El Dr. Josep Lluís Micó, degà de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL, recomana anar més enllà de l’anècdota del moment: “Crec que la IA és un element important, però només una peça de la quarta i la cinquena revolucions industrials, on hi ha moltíssimes altres tecnologies o sistemes que ens incumbeixen”. Parla de la realitat virtual mixta i augmentada, l’internet de les coses, la ciència de les dades. “És impossible entendre la IA d’una manera aïllada, sense relació amb aquests sistemes, perquè quan parlem d’IA hi pensem de manera aïllada, per exemple, amb el famós ChatGPT, el que fem no és pensar en IA, sinó pensar en un instrument o en una proposta molt concreta”.
Mentre els governs treballen en la regulació de tots els nous aspectes i perills que aportarà l’IA és evident que l’eina ha vingut per quedar-se i introduirà canvis socials, econòmics i polítics, tal com ho van fer ja Internet o les xarxes socials
En aquest sentit, és evident que canviarà també la manera de fer les classes i la d’avaluar els estudiants a les escoles i a les universitats. De poc servirà posar-s’hi d’esquena. El Dr. Miquel Àngel Prats, expert en IA i professor de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna-URL, ho té molt clar: “Ara més que mai cal conjugar tres verbs: aprendre, desaprendre i reaprendre”. I això implica conèixer molt bé les possibilitats de l’eina per adaptar-la a la manera de fer classe. El professor de Blanquerna-URL Joan Carreras, que ja ha treballat amb l’IA a classe, ho té clar: la por no serveix de res, cal experimentar. “Ens vam adonar que treballar amb aquestes eines exigeix saber què pretens obtenir, és a dir, que abans de demanar ajuda a un assistent virtual has de tenir molt ben endreçat el teu projecte. Vam aprendre que cal reajustar la conversa, que no es tracta ‘només’ de fabricar ‘xuletes’”. En resum, es diu al reportatge que oferim en aquest número, que cal activar la màquina de pensar. La nostra, la humana.