Geopolítica i pandèmia: canviar-ho tot perquè res no canviï

Que la pandèmia ho ha canviat tot és un lloc comú al qual de vegades es recorre de manera irreflexiva. Sens dubte, ha canviat moltíssim.

Alejandro Pozo*, professor del grau de Relacions Internacionals

Il·lustració de Josep Rom

Fa mesos que reduïm trobades, que posterguem comiats, amagant somriures, augmentant no només la distància física, sinó també la social. Mesos de preocupació o desesperació sanitària, econòmica, social i cultural. La irrupció d’aquest coronavirus en les nostres vides ha exacerbat vulnerabilitats prèvies i ha incorporat nous reptes. El amor en los tiempos del cólera va ser un homenatge a l’amor, el temps, la vellesa i la mort. En els temps de la COVID-19, aquests quatre conceptes han recobrat protagonisme.

Els estats i les relacions internacionals també se n’han ressentit. Com passa amb les persones, la pandèmia ha agreujat els problemes en aquells llocs que ja travessaven una situació difícil. A països on ja hi havia tensions polítiques, la crisi ha estat utilitzada de manera oportunista per restringir, encara més, moviments, serveis o drets. D’altra banda, ha despullat la interdependència global: països en l’avantguarda tecnològica no van saber fabricar a temps mascaretes per a la seva població. Ens diem que els governs revertiran tendències i garantiran les cadenes de subministrament amb més diversificació, resiliència i autonomia, però probablement el lucre tornarà a ser el criteri prevalent a mesura que la situació es normalitzi. En altres aspectes, a curt termini el nostre món és avui més virtual, més tecnològic, més desigual, més global i, al mateix temps, molt més local; és un món on el paper i les abraçades tenen menys presència. També és, potser, un món amb més plàstics, encara que, paradoxalment, un virus respiratori ha permès a moltes persones respirar millor. Alguns canvis poden tenir impacte a llarg termini, com l’augment de poder i la dependència de grans transnacionals farmacèutiques, tecnològiques, energètiques o de comerç electrònic. Amb tot, molts altres seran temporals, condicionats per la pandèmia. La reducció de la mobilitat, per exemple, s’ha assumit des del lament i no des de la sostenibilitat ambiental. Les alternatives als models de producció i consum no s’han plantejat seriosament, i totes les fites passen per una recuperació de la situació anterior a l’aparició de virus.

La pandèmia tampoc ha qüestionat la geopolítica, ni l’absurditat de la competició i l’oportunisme permanents. La geopolítica s’altera amb les grans crisis, i aquesta ha demostrat ser altament disruptiva i ha accelerat, intensificat o fet més visibles algunes de les tendències que la van precedir. No obstant això, no ha modificat significativament les relacions de poder o els rànquings que les mesuren. El coronavirus ha sumat tensions entre la Xina i els EUA relacionats amb Hong Kong, Taiwan, la mar de la Xina meridional, Huawei, el 5G, el transport aeri, l’OMS, les vacunes i l’origen de la pandèmia, amb Trump anomenant “xinès” el virus i amb el portaveu d’Exteriors a Pequín, Zhao Lijian, acusant l’exèrcit nord-americà de portar-lo a Wuhan. També en altres països es van concatenar esdeveniments, sobretot interns, que feien presagiar, fa mesos, canvis en la geopolítica mundial. Cal esperar un acostament entre Rússia i la Xina o una major cohesió europea, malgrat el desconcert a l’inici de la pandèmia. Pequín, probablement, guanyarà influència i privilegis en molts països si, com es preveu, els proporciona les vacunes que avui acapara Occident, cosa que enfortirà el seu rol destacadíssim com a subministradora de productes i serveis. En altres contexts, per contra, pot manifestar-se menys internacionalisme i un major replegament cap a dins. Tot influeix, sens dubte, en les relacions internacionals.

La pandèmia tampoc ha qüestionat la geopolítica, ni l’absurditat de la competició i l’oportunisme permanents. La geopolítica s’altera amb les grans crisis, i aquesta ha demostrat ser altament disruptiva i ha accelerat, intensificat o fet més visibles algunes de les tendències que la van precedir.

Amb tot, la geopolítica, amb majúscules, resultarà molt menys alterada. Els arsenals nuclears, les bases militars i els míssils balístics continuen sent on eren i apuntant en la mateixa direcció. El virus no ataca les armes i la cursa permanent d’armaments només s’ha vist acompanyada, que no reemplaçada, per una cursa efímera de vacunes. Lamentablement, l’Àrtic, la Banya d’Àfrica, l’Afganistan o Síria segueixen sent taulers de jocs i les regles romanen inalterades. La fam, la guerra, la salut, les desigualtats o els drets humans continuen sent moneda de canvi de les relacions internacionals o danys col·laterals subordinats a objectius geopolítics, com abans de la pandèmia. La geopolítica entén els infortunis aliens com a avantatge competitiu i oportunitat de poder. Aquest virus aguditza els dos.

On la humanitat només troba desgràcia, la geopolítica, en la seva lògica permanent de suma zero en la transferència de poder, diferencia entre perdedors i guanyadors. Clarament, la Xina es percep entre els últims. No obstant això, la pandèmia no implicarà una reordenació geopolítica després dels vaivens del curt termini, ni una redistribució de poder significativa. El gatopardisme imaginat per Giuseppe Tomasi di Lampedusa consistia en un “canviar-ho tot perquè res no canviï”. Així sembla funcionar la pandèmia amb la geopolítica.

* Aquest article ha estat compartit amb l’alumnat de l’assignatura Geopolítica del grau en Relacions Internacionals. Agraïm les contribucions que hi han fet a Martina Valls, Marina Enrich, Ena Rovira de Villar i Andrea Vallvé.