La declaració de les Nacions Unides “Transformant el nostre món: l’Agenda 2030 pel Desenvolupament Sostenible” planteja disset ODS per assolir els principals reptes d’àmbit mundial: acabar amb la pobresa i incentivar la prosperitat econòmica, assolir la igualtat entre gèneres, garantir la sostenibilitat mediambiental i abordar l’emergència climàtica de cara l’any 2030. A diferència d’altres reptes de caràcter mundial, com ara els objectius de desenvolupament del mil·lenni (ODM), que van impulsar les Nacions Unides entre el 2000 i el 2015, els ODS no només interpel·len els estats, sinó també les empreses, les ONG i la universitat. Com poden els centres d’educació superior contribuir a l’assoliment d’aquests objectius? Quin paper hi juga la recerca? I els estudiants? A continuació analitzarem la feina que fan les tres facultats Blanquerna davant els reptes mundials que ens interpel·len.
El setembre del 2015, i en el marc de les Nacions Unides, els líders mundials van adoptar de manera unànime el document “Transformar el nostre món: l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible”, un dels acords globals més ambiciosos i importants de la història recent. L’Agenda, que va entrar en vigor l’1 de gener del 2016, aspira que, de cara el 2030, el món sigui més igualitari, just i sostenible. Els disset ODS es concreten en 169 metes orientades a mobilitzar els recursos necessaris per implementar cadascun dels objectius, com ara aliances, finançament i polítiques actives. Els ODS han pres un enorme impuls en els darrers anys perquè, a diferència d’altres convocatòries —com, per exemple, els predecessors ODM—, interpel·len tots els països, no només els més vulnerables. A més, emfatitzen les interconnexions entre les dimensions socials, econòmiques i mediambientals del desenvolupament sostenible i demanen la implicació explícita de les empreses, la societat civil, el tercer sector i, per descomptat, la universitat.
El passat mes de juliol la Universitat Ramon Llull va reafirmar el seu compromís per al compliment dels ODS i al setembre va tenir lloc la primera reunió del Grup de Treball Agenda 2030 que, liderada per Oscar Mateos, delegat del rector per impulsar aquest projecte, i presidida pel rector Josep Maria Garrell, va reunir els representants de les diferents institucions de la URL per començar a treballar-hi. “Els centres de la URL ja fa temps que són actius en aquest tema, però aquest Grup de Treball respon a la necessitat de donar-hi una resposta global com a Universitat, i això és complex perquè som deu institucions i un centre adscrit, catorze facultats i escoles i tres instituts universitaris”, assenyala Mateos. “El primer que cal fer és censar les accions que ja s’estan realitzant i incloure-les en una memòria de la Universitat”, afegeix.
“Fa cinc anys les Nacions Unides van encomanar la feina vinculada a l’Agenda 2030, però molts estats, empreses i institucions no S’han despertat fins ara”
ARNAU QUERALT
Els ODS, més enllà de la retòrica
Algú podria pensar que el paper ho aguanta tot, però que serà difícil portar a la pràctica aquests benintencionats objectius. Seran tan desitjables com vulguem, però l’erradicació de la fam, les guerres i l’emergència climàtica, així com l’assoliment de la igualtat, entre d’altres, són utopies que, en els millors dels casos, “només” serveixen per avançar, com deia el periodista i escriptor uruguaià Eduardo Galeano. El director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible, Arnau Queralt, assenyala que cal fer aterrar els objectius i convertir-los en accions concretes per tal d’assolir-los. “A més, cada actor, siguin estats, empreses o institucions, haurà de teixir aliances amb tota la comunitat. La universitat, per exemple, ha d’implicar el professorat, PAS, estudiants i altres proveïdors si vol tenir èxit”, assenyala. El rendiment de comptes i la visió holística dels disset objectius també són requisits sine qua non per traslladar-los del paper a la pràctica.
Els ODS haurien d’anar més enllà de la responsabilitat social corporativa (RSC) i la filantropia, segons els experts consultats, però hi ha un perill real que no sigui així. “Ens hem adormit i entrem en la darrera dècada dels ODS: la dècada d’acció. Fa cinc anys les Nacions Unides van encomanar la feina vinculada a l’Agenda 2030, però molts estats, empreses i institucions no s’han despertat fins ara. O ens posem a treballar de valent entenent la complexitat dels ODS o hi ha el risc real que això només sigui una campanya de màrqueting”, diu Queralt. “Els ODS són els fonaments d’un contracte global que volen donar resposta als reptes actuals i van més enllà de la RSC i la filantropia. Estarien més lligats als drets humans, i encara més als drets civils, perquè garantint-ne uns, es garanteixen els altres. I també tenen una estreta connexió amb l’encíclica Laudato si’ del papa Francesc, publicada el 2015, en què es proposa una transformació de les pràctiques actuals de consum que condueixen a les desigualtats actuals. És una de les encícliques més ambicioses del papa Francesc, en què es reivindica la necessitat d’un canvi global per entendre una altra manera de relació amb el món”, assenyala Mateos.
La universitat i els ODS
Les universitats tenen un lloc privilegiat dins de la societat, amb un protagonisme inqüestionable en la creació i difusió de coneixement. Per aquest motiu, tenen un paper fonamental en la conceptualització, divulgació i assoliment dels ODS. A més, són impulsores de la innovació global, nacional i local, el desenvolupament econòmic i el benestar social. I són actors imprescindibles per formar els líders mundials capaços d’afrontar els reptes de les societats actuals, tal com es desprèn de l’informe Com començar amb els ODS a les universitats, elaborat per la Sustainable Development Solutions Network.
Els Premis Impulsa són una iniciativa de Blanquerna-URL per donar a conèixer els ODS i involucrar la comunitat educativa en el seu assoliment. Es van crear fa tres anys per iniciativa del Dr. Ibarz, director general de la institució, per “promoure la cultura de l’aliança. En concret, a través de la col·laboració i de la implicació de tres sectors claus en la societat: la universitat, l’escola i el món empresarial. La peculiaritat universitària de Blanquerna ens fa molt pròxims al món educatiu i al professional i volem afavorir un treball sinèrgic al voltant dels ODS. Sabem la tasca important que es fa a les escoles, sobretot, a l’educació primària, però hem constatat un descens de sensibilització i de compromís en el darrer tram del sistema educatiu. És aquí on, amb l’ajut del món empresarial, volem incidir, en especial, en aquells joves amb edats molt pròximes a la universitat o al món laboral. Desitgem desplegar una gran cultura —jo diria un escenari procliu o “hàbitats” d’estudi i/o treball— en la qual la referència i la implicació pels ODS no només tingui un cert grau d’acceptació sinó que suposi una fita prioritària. Escola, universitat i empresa formen, així, una mena de cercle molt potent que aplega diverses franges d’edat i situacions des d’on promoure els ODS”.
Destinats a estudiants entre quinze i divuit anys, l’edició en curs està destinada als objectius “Salut i benestar” i “Igualtat de gènere”. Anteriorment, es va posar el focus en els objectius “Erradicar la pobresa” i “Assolir un món més sostenible”. Els infants i els joves són considerats agents clau del canvi per les Nacions Unides. “Entenem que és en l’educació en valors on els joves poden desenvolupar inquietuds i actituds que promoguin la igualtat, la justícia i la protecció del nostre planeta”, escriu la directora del Centre Regional d’Informació de l’ONU, Deborah Seward, en una carta en què lloa la creació dels Premis. “La divulgació dels ODS que fa Blanquerna entre els estudiants és fonamental perquè ens vincula als joves, destinataris i actors en l’assoliment dels objectius, i perquè ens permet introduir referents de les necessitats i ambicions d’aquests joves a l’hora d’aplicar i sentir-se seva l’Agenda”, explica l’alta comissionada per a l’Agenda 2030 del govern d’Espanya, Cristina Gallach.
“Entenem que és en l’educació en valors on els joves poden desenvolupar inquietuds i actituds que promoguin la igualtat, la justícia i la protecció del nostre planeta”
DEBORAH SEWARD
Assolir els 8.000 m de l’Everest per promoure hàbits saludables
Les tres facultats Blanquerna-URL s’impliquen en l’assoliment dels diferents objectius, tot i que treballen més intensament en els que s’alineen amb les seves àrees de coneixement. El treball es duu a terme des de l’equip docent i del PAS, del de recerca i gestió i del de govern. L’impacte de les accions recau sobre els estudiants. La Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna-URL ha comptabilitzat setanta-set accions en clau ODS, destinades principalment als objectius “Salut i benestar” (objectiu 15), “Consum i producció responsables” (15) i “Igualtat de gènere” (13). Promoure un edifici cardiosaludable en què els usuaris pugin i baixin les escales com un hàbit, apagar i encendre els llums i els ordinadors abans i després de cada classe i emprar un llenguatge inclusiu a les classes són tres exemples concrets d’aquestes accions. “El missatge que més comunica és l’exemple”, afirma el representant del centre en el Grup de Treball Agenda 2030 de la URL, Juanjo García Gil.
“El missatge que més comunica és l’exemple”
JUANJO GARCÍA GIL
De cara al Dia Mundial de l’Activitat Física, el 6 d’abril, la Facultat de Salut treballa en una acció per assolir els 8.000 m d’altitud de l’Everest per tal de promoure els hàbits saludables. “Es tracta d’incentivar l’ús de les escales del nostre edifici «cardiosaludable» amb el lema «fem el cim» o «pugem a l’Everest» encoratjant el PDI, el PAS i els estudiants a sumar els metres (en alçada) dels trams de les escales que facin caminant i, així, intentar igualar l’alçària de la muntanya més alta de món”, explica García Gil. En l’àmbit de la recerca està en marxa un estudi exploratori sobre les iniciatives de promoció d’una alimentació saludable destinada a persones amb pocs recursos i que segueix els criteris de la Xarxa pel Dret a una Alimentació Adequada de l’Ajuntament de Barcelona.
Un voluntariat al Banc dels Aliments per lluitar contra la fam
La Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna-URL presta especial atenció a l’educació en valors. Així des del Seminari, els estudiants de Magisteri coneixen i treballen els objectius. “A segon curs, l’objectiu és conèixer com les entitats de fora de la Universitat s’impliquen en el seu assoliment, mentre que a tercer i quart el focus es tanca i es centra en la feina que es pot fer des de l’escola”, explica el representant del centre en el Grup de Treball Agenda 2030 de la URL, Francesc Riera i Piferrer. “Uns estudiants han anat a les instal·lacions del Banc dels Aliments per conèixer com treballen i fer un voluntariat. És una manera de fer aterrar el segon objectiu, la lluita contra la fam, i veure que no és una cosa llunyana que només interpel·la les administracions. Més enllà de la visita, la idea és que es comprometin i entenguin l’aprenentatge com un servei”, afegeix.
L’aprenentatge-servei és una proposta educativa que combina processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat. Una metodologia per abordar els ODS des de la universitat en la qual l’alumnat es forma treballant sobre necessitats reals del seu entorn amb l’objectiu de millorar-lo. El servei de biblioteca de la Facultat d’Educació ha elaborat una guia de recursos sobre l’emergència climàtica (objectiu 13) per tal de divulgar-ne els efectes i conscienciar tota la comunitat educativa en la necessitat d’abordar bones pràctiques. És un altre exemple concret per abordar els ODS.
Formar en valors els líders del futur
La Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL va acollir la 5a edició del Blanquerna-Emerson Global Summit 2019, una trobada celebrada al mes de novembre per explorar les tendències globals donades pels ODS en el camp de la comunicació global, la diplomàcia i la política. Diferents experts en el tema es van reunir per abordar idees i projectes vinculats a quatre àmbits concrets: món pròsper (disminució de la desigualtat, fam zero, igualtat de gènere); món sociable (bona salut i benestar, consum i producció responsables, ciutats i comunitats sostenibles); món net (la vida a la terra, acció climàtica, indústria, innovació i infraestructures); món productiu (aigua neta i sanejament, treball decent i creixement econòmic, pau i justícia). Un mes abans, a l’Emerson College de Boston, es va celebrar un esdeveniment previ centrat exclusivament en l’objectiu 5: la igualtat de gènere.
“A partir del gener, quan tinguem el cens de totes les accions, caldrà integrar, implementar i impulsar els ODS en les estratègies, polítiques i plans de la Universitat”
ÓSCAR MATEOS
“Les dones encara s’ocupen de la casa, els fills i les persones grans, cosa que dificulta enormement l’accés a posicions de responsabilitat. Una millor conciliació de la vida laboral i professional no ha d’afectar només les dones, sinó també els homes, per posar els dos col·lectius en paritat d’oportunitats davant els reptes professionals”, apunta la vicedegana d’Empresa i Ocupació de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals, Giorgia Miotto. “La implicació de la universitat en l’assoliment dels ODS és una eina de legitimitat davant de la societat. La universitat té una responsabilitat infinita a l’hora de formar els professionals del futur i educar-los en valors”, afegeix.
Un segell ODS-URL
Un cop censades totes les accions dutes a terme pels diferents centres de la URL, l’objectiu és elaborar una estratègia per abordar-los d’una manera transversal i conjunta com a Universitat Ramon Llull, i tenir representació en diferents òrgans i institucions vinculades als ODS per mitjà del nou delegat. Al mateix temps es vol canalitzar cap als centres de la URL les diferents activitats per promoure els objectius de l’agenda 2030 que organitzin agents externs a la Universitat. “A partir del gener, quan tinguem el cens de totes les accions, caldrà integrar, implementar i impulsar els ODS en les estratègies, polítiques i plans de la Universitat”, apunta Mateos, que preveu que serà una feina que s’allargarà durant tot el curs. Els ODS tot just aterren a la universitat i la feina que cal fer a partir d’ara s’enlaira.
Text: Susana Pérez Soler
Fotografies: Pere Virgili