Generació de cotó. Generació selfie. Generació de vidre. Són algunes de les etiquetes que es pengen a la generació Z, la nascuda entre el 1994 i el 2010. És la generació que ha agafat el relleu als millennials. Tenen entre vint-i-nou i tretze anys i superen en nombre els seus predecessors: a Espanya n’hi ha 7.800.000. En els darrers mesos, han estat la diana de moltes crítiques. La periodista Àngels Barceló, directora i conductora del programa Hoy por hoy a la cadena SER, els titllava de “fluixos” en una entrevista publicada al diari El País perquè no estaven disposats a fer hores extres. La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, afirmava que “ho tenen tot, però els manca cultura de l’esforç”. L’escriptor Arturo Pérez Reverte, en el programa El hormiguero, assegurava que “estem hiperprotegint els joves fent-los creure que el món se soluciona a través d’un telèfon mòbil”. Com són els joves d’avui? Quines són les seves inquietuds? I els seus problemes? Quines habilitats tenen? En parlem amb sis estudiants de les tres facultats de Blanquerna per conèixer de primera mà la seva realitat. Tots coincideixen que volen canviar moltes coses, però la immediatesa, la impaciència i la gran quantitat d’estímuls que reben a diari són els seus pitjors enemics.
Text: Susana Pérez Soler
Fotografia: Pere Virgili
“Treballo durant els estius en una farmàcia i, si no ho faig durant el curs, és perquè amb els horaris de la Facultat no ho puc compaginar”, dispara en Teo Silguero, vint anys, estudiant de Farmàcia de la Facultat de Ciències de la Salut (FCS) Blanquerna-URL. “Compagino els estudis amb una feina de cap de setmana i, si un dia surto a la nit i he de venir a la Facultat havent dormit només una hora, ho faig”, diu la Laia Belloso, dinou anys, estudiant de Periodisme de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals (FCRI) Blanquerna-URL. “Mentre acabo la carrera de magisteri dono classes particulars per guanyar alguns diners. L’any que ve si aconsegueixo una beca aniré als EUA per fer pràctiques en una escola”, relata la Judith Fernández, vint-i-un anys, estudiant de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport (FPCEE) Blanquerna-URL.
Cap d’aquests joves s’identifica amb l’etiqueta “generació de cotó”. “Una persona fluixa és una persona que no s’esforça, però tant els meus companys com jo ens esforcem i complim amb les nostres responsabilitats”, diu Fernández. “Una altra cosa és que molts joves avui dia no saben què volen i aleshores no s’esforcen per una manca de motivació però no perquè siguin ‘fluixos’”, afegeix. “Ens fan escollir molt d’hora què ens motiva i ens exigeixen molt més que a una persona de la nostra edat nascuda als setanta, i tot plegat perquè vivim en una societat completament enfocada a la hiperproductivitat”, afegeix Silguero.
Els joves segueixen creient en la meritocràcia. Fins a un 64 % creu que esforçar-se és una garantia per assolir els seus objectius a la vida, i un 61 % considera que la majoria hauria d’esforçar-se més en lloc de culpar la societat per impedir-los assolir els seus objectius, segons dades de l’Observatori de la Joventut a Iberoamèrica. “Ens enfrontem a un mercat molt més exigent i competitiu i patim altes taxes d’atur i la impossibilitat d’accedir a un habitatge”, relata Helena Jané, dinou anys, estudiant de la FCRI. “Ara sense un títol universitari no vas enlloc. És el requisit mínim per formar part de la societat”, assenyala Quim Aldosa, dinou anys, estudiant de la mateixa Facultat.
Són temps d’incertesa i als joves cada vegada els costa més seguir models de vida lineals i de progressió ascendent com els de les generacions anteriors, ja sigui en el pas dels estudis a la feina o en la construcció d’una família. La majoria (el 62 %) creu que les generacions anteriors van tenir més facilitats per progressar socialment que ells ara, segons dades de l’Observatori de la Joventut a Iberoamèrica.
Empàtics i sensibles
Una altra de les etiquetes més emprades per definir la generació Z, els nascuts entre el 1994 i el 2010, ha estat “generació de vidre”, emprada per la filòsofa Montserrat Nebrera l’any 2011 per descriure un jovent protegit en excés per la seva família, amb poca tolerància cap a la crítica i la frustració, i que necessita un reconeixement constant per compensar la seva manca d’autoestima. “No som una generació de vidre, però som una generació sensible. Ens agrada parlar de molts temes i qüestionar-los, som oberts, transparents i sincers”, diu Fernández. “Jo no vaig al psicòleg, perquè parlo molt amb les amigues, però en el meu entorn és d’allò més normal. L’ansietat està a l’ordre del dia”, afegeix. “La pandèmia ens va agafar cursant segon de batxillerat i va ser una època molt dura i d’introspecció que va deixar petjada en la nostra salut mental”, diu Cristina F. Espinós, dinou anys, estudiant de la FCRI.
No som una generació de vidre, però som una generació sensible. Ens agrada parlar de molts temes i qüestionar-los, som oberts, transparents i sincers
Judith Fernández
Les generacions més joves són més sensibles als problemes socials, com ara la desigualtat entre gèneres, la discriminació del col·lectiu LGTBIQ+ i el canvi climàtic, i a més estan orgulloses de ser-ho. Ja no toleren tant els acudits que ridiculitzen les minories, segons dades de l’Observatori de la Joventut a Iberoamèrica. Un 64 % els rebutgen i, en el cas de les noies, aquest percentatge ascendeix al 75 %. Les estadístiques mostren que la salut mental dels joves està malmesa. El 2021, es van treure la vida vint-i-dos menors de quinze anys, un 57 % més que el 2020 i el triple que els que ho havien fet el 2019, l’any previ a la pandèmia, segons l’estadística de Defuncions segons causa de mort publicada per l’INE.
Durant el confinament, les ideacions i temptatives de suïcidi dels joves i adolescents van créixer un 244 % respecte de l’any anterior, mentre que les autolesions, així com l’ansietat i la tristesa, van augmentar durant la tornada a l’escola com una manera de frenar el patiment d’una “nova normalitat” de mascaretes, distància social i gel hidroalcohòlic, segons dades de la Fundació ANAR. Els joves entrevistats en aquest reportatge cursaven segon de batxillerat i primer curs de carrera quan va esclatar la pandèmia. Tots relaten l’ansietat, la tristor i la ira que van sentir durant l’aïllament del confinament. “Dues amigues meves van ser diagnosticades amb trastorns de conducta alimentària (TCA) durant el confinament. Va ser una època dura en què estàvem tancats a les nostres habitacions amb nosaltres mateixos i l’única companyia dels telèfons mòbils, de manera que les comparacions van resultar inevitables i perjudicials”, relata Jané. El confinament i l’efecte de les xarxes socials van provocar un augment del 20 % dels casos de TCA, segons la Fundació Fita. Les paraules “valentia” i “resiliència” també escauen per definir el jovent.
Zombies digitals
La generació Z és la primera nascuda plenament en l’era d’Internet, l’aprenentatge virtual i les connexions digitals. Per això, se’ls anomena també la “generació selfie”, una etiqueta amb la qual, en part, sí que se senten representats. Tots els joves entrevistats per aquest reportatge passen entre tres i vuit hores al dia consumint contingut en els seus telèfons mòbils. “No és tan important el nombre d’hores davant de la pantalla com allò què fem. A mi m’agrada veure vídeos a Youtube i pel·lícules que poden ajudar en la meva formació o em poden entretenir. No entenc per què es considera millor aprendre un contingut en un llibre que en un vídeo”, diu Aldosa, que assegura que la seva és una generació que passa moltes hores davant la pantalla encara que no sempre per mirar-se el melic. “Si tinc interès en un tema puc capficar-me i dedicar-hi moltes hores, a aprendre a través d’Internet”, afegeix. “Som una generació que lluita de valent per allò que vol aconseguir, però quan no tenim un objectiu clar, som mandrosos i fem el mínim”, apunta Espinós.
No és tan important el nombre d’hores davant de la pantalla com allò què fem. A mi m’agrada veure vídeos a Youtube i pel·lícules que poden ajudar en la meva formació o em poden entretenir. No entenc per què es considera millor aprendre un contingut en un llibre que en un vídeo
Quim Aldosa
“És una addicció més. Un pot ser addicte a fumar o a l’alcohol i nosaltres ho som a Instagram o a TikTok. En el meu cas, puc estar-m’hi més de sis hores diàries”, diu Belloso. “Encara que no ho vulgui reconèixer, segueixo comptes de moltes models i acabo comparant-me”, explica Jané, que ha limitat el seu consum de xarxes a unes cinc hores diàries. “El que veig són vides perfectes, molt allunyades de la meva, i acabo tocada, però ningú no ens ensenya a navegar per les xarxes”, rebla. “Jo il·legalitzaria els filtres”, dispara Belloso. Meta, empresa matriu de Facebook, Instagram i WhatsApp reconeixia fa uns mesos en un informe intern publicat de manera exclusiva al diari Washington Post que la seva aplicació d’Instagram empitjora els problemes d’imatge corporal de les adolescents.
És una addicció més. Un pot ser addicte a fumar o a l’alcohol i nosaltres ho som a Instagram o a TikTok. En el meu cas, puc estar-m’hi més de sis hores diàries
Laia Belloso
“No he tingut mai Instagram perquè penso que no el sabria gestionar, perquè tendeixo a comparar-me amb els altres i no ho portaria gens bé. Com que mai no n’he tingut, no ho trobo a faltar”, explica Fernández, que sí que fa servir tant Twitter com TikTok durant els seus desplaçaments en transport públic i mitja hora abans d’anar a dormir. “Crec que el millor seria poder tenir-lo i mantenir-hi una relació equilibrada, però em veig incapaç i prefereixo no saber res dels altres ni que sàpiguen de mi per aquesta via, d’aquesta manera prioritzo la comunicació presencial o per WhatsApp”, afegeix.
“Em vaig desinstal·lar el TikTok fa tres mesos perquè em robava massa temps. És una manera de no escoltar-te a tu mateix, d’entrar en un mode zombie o vegetatiu amb què no em sento gens bé. Deixes de banda les teves motivacions per consumir vídeos de set segons que et donen un plaer immediat però que després et fan sentir fatal. Entrava al llit a les 11 h de la nit i no m’adormia fins a les dues o les tres de la matinada, tenia molta ansietat, perquè tot va molt ràpid i és molt estimulant. Ara prefereixo mirar una pel·lícula o un vídeo a Youtube a partir de les meves necessitats i amb un contingut estructurat”, explica Silguero, que ha recuperat hores de descans i son després de treure’s el TikTok. “Amb Instagram tinc una relació estranya perquè l’instal·lo i el desinstal·lo cada cert temps, però no hi entro tant i hi vaig només a mirar coses puntuals que m’interessen”, afegeix.
Goshting
Mai a la vida havia estat tan fàcil esborrar l’altre de la nostra vida. Les xarxes socials, amb les quals han nascut les generacions més joves, permeten conèixer gent fàcilment. I, de la mateixa manera, deixar de conèixer-la. Desaparèixer de la vida d’algú amb qui es manté una relació, sigui sentimental o no, sense deixar cap rastre s’anomena goshting i és un fenomen associat a la comunicació digital. “Som una generació molt superficial, però tothom ho és, el que passa és que les aplicacions ens ho posen molt fàcil per ser-ho”, diu Espinós. “Les xarxes socials ens fan més individualistes i egoistes, i les relacions que s’hi fan són líquides, com diria el sociòleg Zigmund Bauman”, afegeix Jané. “Es necessita el contacte físic per aprofundir en les relacions però en l’entorn digital, el goshting és una pràctica molt còmode i habitual”, rebla Belloso.
Les xarxes socials ens fan més individualistes i egoistes, i les relacions que s’hi fan són líquides, com diria el sociòleg Zigmund Bauman
Helena Jané
“Cadascú està abstret en la pantalla del seu telèfon. Vas pel carrer i ho veus a tot arreu. Ningú vol establir un apropament real amb l’altre i s’amaga darrere la pantalla o els auriculars. El carrer està ple però buit al mateix temps. Jo tinc els amics de tota la vida, els de l’escola, però conèixer gent nova és molt difícil”, diu Silguero, que comparteix aquesta idea extrema amb la resta d’entrevistats. “A les xarxes socials passa una cosa molt estranya: coneixes algú un dia, t’hi veus tres vegades a la vida i ja et sents obligat a donar-li m’agrada a totes les seves publicacions”. En l’afartament i l’absurd d’aquesta vida paral·lela també coincideixen tots els entrevistats.
Creativitat i adaptació
Si hi ha una cosa que caracteritza la joventut de tots els temps és el seu inconformisme i la seva força transformadora: la il·lusió d’enderrocar la desigualtat, la discriminació, la intolerància. De fet, preguntats per quina és la característica que més els agrada de la seva generació tots responen el mateix: les ganes de transformar el món. La capacitat d’accedir a la informació de manera ràpida i directa els fa sentir empoderats i desconfiats del sistema educatiu tradicional. I a vegades són irreverents, en el sentit que ho qüestionen absolutament tot. Com les generacions que els van precedir, volen canviar l’status quo. “El que més m’agrada de la meva generació és que tenim la ment molt més oberta i perceptible a l’hora d’intercanviar opinions amb persones que no pensen igual que nosaltres”, dispara Jané. “El millor que tenim és la diversitat. Cadascú fa coses diferents i tenim la capacitat d’aprendre de i entre nosaltres”, afegeix Belloso. “Diria que l’ambició i la convicció, no només en l’àmbit laboral sinó pel que fa als canvis socials, és la nostra millor característica”, apunta Fernández. “La nostra independència ens distingeix”, assenyala Espinós.
La immediatesa, la impaciència, l’egoisme, l’addicció a les xarxes i la gran quantitat d’estímuls que reben apareixen com els seus enemics. Asseguren sentir-se desorientats i desmotivats davant de tanta informació. “Ens avorrim massa ràpid de les coses, perquè estem immersos en una voràgine de la immediatesa”, dispara Aldosa. “Ens costa comprometre’ns en una causa, perquè rebem molts estímuls”, diu Silguero. “És difícil implicar-nos i motivar-nos per les coses”, apunta Espinós. Quant a les preocupacions, més enllà dels grans temes socials, com ara el canvi climàtic i la igualtat de gènere i de drets LGTBIQ+, els preocupa el seu futur, la dificultat de trobar feina quan acabin la universitat i la incertesa. És una generació sobre la qual pesen més estigmes que informació, però és una generació, com qualsevol altra, amb les seves inquietuds, els seus problemes i les seves habilitats.
Ens costa comprometre’ns en una causa, perquè rebem molts estímuls
Teo Silguero