Obrir el focus sobre l’ètica individual i professional, més enllà de la classe política
Text: Susana Pérez Soler
Fotografies: Pere Virgili
En els darrers anys, institucions i empreses de signe molt divers, des de l’àmbit esportiu fins a entitats no governamentals, passant pels partits polítics i les organitzacions industrials, mostren un creixent interès per l’elaboració de codis d’ètica. La necessitat de crear credibilitat en un entorn social presidit per la crisi de confiança envers les institucions; la voluntat d’establir unes maneres de fer i d’actuar acceptades entre els diferents agents involucrats en el desenvolupament d’una professió; i la preocupació per la qualitat i l’excel·lència de moltes organitzacions són algunes de les causes que expliquen aquesta tendència. Hi ha estudis que demostren que les institucions i empreses ètiques tenen bona reputació, la qual cosa els fa ampliar les seves quotes de mercat. Tot i així, també hi ha nombrosos exemples que demostren que un comportament poc o gens exemplar no passa factura. En un moment en què la classe política està tan assenyalada, no caldria fer una mirada més ampla? On comença la corrupció? Som ètics en el nostre dia a dia i en la nostra professió?
Actualment a Espanya hi ha més de 1.700 causes judicials obertes per corrupció política i cinc-cents càrrecs electes estan imputats, segons recollia la revista Valors el febrer de 2015. La corrupció política és la causa que més preocupa els espanyols després de l’atur, apunta el darrer baròmetre del CIS, però la corrupció no és un fenomen circumscrit a la classe política. Fa uns mesos, una coneguda marca de cotxes reconeixia que els seus motors dièsel emetien quaranta vegades més d’òxid de nitrogen del que estava permès per llei, al temps que la seva responsabilitat social corporativa apel·lava “al compromís de la marca amb la sostenibilitat i el respecte al medi ambient”, tal com es llegeix a la pàgina web de l’empresa. Per la seva banda, la multinacional espanyola del sector de la moda amb més facturació del món admetia que havia detectat persones refugiades procedents de Síria treballant en situació irregular per un dels seus proveïdors a Turquia. Un reportatge de la cadena pública britànica BBC havia destapat l’escàndol dies abans. A petita escala hi ha també moltes corrupteles: professionals que accepten determinats regals per part d’algun dels seus proveïdors, d’altres que intenten treure profit dels seus contactes i alguns que miren d’evitar pagar els impostos que els pertoquen o fan un altre tipus d’estafa fiscal.
En els darrers anys, empreses, entitats i institucions de signe divers han creat codis ètics per posar en relleu els principis que han de regular els professionals d’un determinat sector. “L’ètica professional és una ètica aplicada que té com a objectiu identificar les virtuts d’un professional i aquelles mínimes exigències ètiques que ha de garantir en la seva tasca per tal de generar confiança”, assenyala el doctor en Filosofia i Teologia Francesc Torralba, professor de les facultats Blanquerna-URL i coautor del codi ètic dels polítics, entre d’altres. “Tota professió té un bé intern i un bé extern”, puntualitza el doctor en Periodisme de la facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL, Carlos Ruiz. “El bé intern és el que dóna sentit i legitima una professió. El bé extern, també legítim, té a veure amb els diners i l’estatus social que proporcionen dur a terme una activitat professional. El codi ètic són les normes a seguir perquè el bé intern prevalgui. Si això no és així, parlem de corrupció professional”, afegeix Carlos Ruiz.
El codi ètic, però, no només apel·la al professional en qüestió, sinó que ha de d’identificar l’actitud que ha de tenir aquest amb els diferents grups d’interès. En primer lloc, la relació entre el professional i el destinatari, per exemple, metge-pacient; mestre-alumne; periodista-audiència. En segon lloc, emmarca les relacions entre professionals, i, finalment, amb la institució en concret on s’exerceix la pràctica professional i la societat en el seu conjunt. I és que l’ètica té a veure amb reflexionar sobre les relacions que s’estableixen amb els altres. “Som ètics perquè hi ha un altre que ens interpel·la”, assenyala la doctora i professora de la facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna-URL, Mar Esteve. “L’ètica professional existeix perquè totes les professions impliquen un tracte amb l’altre”, afegeix.
Mar Esteve:
“Som ètics perquè hi ha un altre que ens interpel·la. L’ètica professional existeix perquè totes les professions impliquen un tracte amb l’altre”
En aquest punt cal distingir entre el codi ètic professional (per exemple, dels esportistes) i el codi ètic d’una institució (seguint el fil, en aquest cas parlaríem, per exemple, del codi ètic del Futbol Club Barcelona). El codi d’ètica professional afecta els membres d’una professió determinada i les relacions que s’estableixen amb els diferents grups d’interès, mentre que el codi ètic d’una organització implica tots els membres que treballen i/o col·laboren en una organització.
Corrupteles més enllà de la classe política
La proliferació de codis ètics en els darrers anys, tant professionals com institucionals, rau, segons els experts, en la necessitat de crear credibilitat i confiança en un context social presidit pel descrèdit d’organitzacions, institucions i empreses. Si hi ha uns professionals greument afectats, aquests són els polítics. Els mitjans de comunicació i la ciutadania, obeint un seguit de males pràctiques, aprofitaments, utilització indeguda dels recursos, actuacions endogàmiques, nepotismes, etc., han posat el focus sobre la classe política i hi ha una sensació general que ens envolta la corrupció. El setembre de 2012 es va presentar públicament el primer codi ètic per a polítics, que recollia els principis que han de guiar el seu treball, la relació amb la ciutadania, entre partits i amb els mitjans de comunicació. Aquest document complementava altres guies internes de bones pràctiques que ja tenien alguns partits i institucions.
La corrupció, però, va més enllà de la classe política. Uns mesos enrere s’escampava al voltant de les empreses de cotxes i de moda, per exemple, i qui més qui menys tothom veu i percep corrupteles al seu voltant en el seu dia a dia, tant en l’àmbit privat com professional. “Dir que totes les males pràctiques estan aglutinades en la classe política és fer un discurs maniqueu”, apunta Torralba. “Hi ha corrupteles dins de la petita botiga de barri fins a la monarquia. A vegades actuem d’una manera molt maniquea: el ciutadà és pur i el polític brut. Vostè paga l’IVA quan porta el cotxe al mecànic? Té assegurada la dona de fer feines? El ciutadà és molt crític a l’hora de qüestionar les males pràctiques que es donen en el sector polític i bancari, però aplica la mateixa vara de mesurar en les corrupteles que diàriament admet a casa seva o la seva feina?”, es pregunta el professor, que al seu torn recorda que a Espanya l’economia submergida està a l’ordre del dia.
Francesc Torralba:
“Dir que totes les males pràctiques estan aglutinades en la classe política és fer un discurs maniqueu. Hi ha corrupteles dins de la petita botiga de barri fins a la monarquia”
Com pot ser, per exemple, que la multinacional del sector de la moda amb més facturació del món sigui una empresa que ha reconegut males pràctiques en el si de l’organització? Com s’explica que partits polítics amb càrrecs acusats i condemnats per pràctiques corruptes segueixin governant el país? Com és possible que els Estats Units hagi escollit un president que en campanya ha reconegut cometre frau fiscal? Fins a quin punt el ciutadà és coresponsable d’allò que passa a la societat? El doctor en Teologia i professor –ja jubilat– de les facultat Blanquerna-URL, Antoni Nello, assenyala que “d’una banda el ciutadà està desconcertat i desconfia de tot. Però, de l’altra, també és cert que allò que no percep en primera persona tendeix a ignorar-ho. És a dir, el ciutadà és conscient de les males pràctiques d’algunes multinacionals que venen a preus molt raonables, ja que tenen un cost de producció infinitament més baix que el d’aquí. El ciutadà ho sap, però no ho pateix en primera persona i, fins i tot, troba arguments per defensar el que passa”. En el cas de la política, “el ciutadà té la impressió que corruptes ho són tots i escull el mal menor. A la vida de qualsevol persona es dóna una seqüència lògica: vida-ètica-llei. En aquesta seqüència, el ciutadà està en la fase de la vida: si no hi ha problemes, no vull saber res. A l’Estat li correspon forjar consciències crítiques, però li convé?”.
Evitar que l’ètica sigui cosmètica
La cerca de la qualitat i l’excel·lència és un altre element motivador per elaborar un codi ètic. A les organitzacions hi ha diferents persones amb interessos diversos i les pròpies creences i costums, de manera que és interessant detectar quins són els valors que inspiren l’empresa, i què s’exigeix als treballadors. En aquest sentit el codi engega cohesió, assenyala Torralba.
Antoni Nello:
“El ciutadà té la impressió que corruptes ho són tots i escull el mal menor. A la vida de qualsevol persona es dóna una seqüència lògica: vida-ètica-llei. En aquesta seqüència, el ciutadà està en la fase de la vida”
A vegades, però, l’ètica és només maquillatge. “És a dir, fem un codi ètic, el pengem a la web i no canviem res”, apunta Torralba. “Seguim sense integrar les persones amb discapacitat, per exemple, sense conciliar vida familiar i vida professional, sense tenir en compte el medi ambient, sense introduir criteris perquè hi hagi homes i dones en els llocs de màxima responsabilitat”, afegeix. L’ètica professional a vegades és pura façana. Com aconseguir el compliment dels codis ètics? Els experts apunten a les auditories, les comissions ètiques dels col·legis professionals i les associacions de consumidors.
Les auditories ètiques estudien si, després de l’elaboració del codi ètic, les empreses han canviat els processos interns. Han millorat les condicions de treball, han desenvolupat polítiques d’equitat, han pres mesures a favor de la conciliació i l’equitat, per exemple. Les auditories ètiques són freqüents als Estats Units, per exemple, però a Espanya encara no es fan. Esteve, però, tampoc no les troba necessàries, almenys en el context educatiu: “La gent actua millor com més se l’audita o com més confiança s’hi diposita? Els mestres han de percebre confiança i no només control per part de la societat. Quan es dignifica una professió, el professional actua millor. Els aspectes burocràtics donen seguretat en un moment en què patim una greu crisi de valors, però el que cal és treballar la base del problema. En lloc de fer codis i més codis, cal reflexionar sobre la professió. Com més funcionen la solidaritat i la fraternitat en una comunitat, menys normes calen. En calen moltes quan les coses no funcionen”. El professor en Bioètica de la facultat de Ciències de la Salut Blanquerna-URL, Xavier Cardona, tampoc és dels qui pensen que els codis es poden imposar de manera punitiva, “sinó que cal fer-ne una eina intrínseca a l’exercici professional, fer de la pluralitat de principis, dels valors, virtuts dels professionals”, diu. “I aquesta tasca comença en la formació a la Universitat, en la construcció del ser professional”.
El compromís amb l’ètica s’adquireix en el nucli familiar, a l’escola i finalment a la Universitat. “Ser ètic es pot ensenyar, tot i que també hi ha una part que va incorporada amb la persona. Això es pot aprendre a partir del testimoniatge, de l’exemple, del viure-ho, de compartir-ho. El professional ha d’aprendre a mirar”, afegeix Mar Esteve.
Carles Ruiz:
“La proliferació de codis ètics és directament proporcional a la mala consciència. Si fóssim una societat ètica, no necessitaríem codis. Si els necessitem és perquè tenim greus problemes”
Ruiz avala la tesi que la proliferació d’aquest tipus de documents “és directament proporcional a la mala consciència. Si fóssim una societat ètica, no necessitaríem codis ètics. Si els necessitem és perquè tenim greus problemes. Patim una crisi de valors profunda, i això no s’arregla escrivint una sèrie de normes. Si no es compleixen les normes escrites, fer-ne més no soluciona res. Amb això no vull dir que no existeixin: han d’existir, així la ciutadania té una instància on pot apel·lar”.
Les comissions deontològiques del col·legis professionals recullen les queixes ciutadanes davant males praxis professionals. “Cal generar una ciutadania responsable i crítica a la vegada. Que sàpiga quins són els seus deures, però també els seus drets. I això no només es fa amb codis ètics. La ciutadania ha de conèixer que hi ha unes instàncies on reclamar”, diu Nello.