Si has eliminat el número d’un amic de la teva agenda telefònica i per algun motiu necessites recuperar-lo, no et preocupis, perquè probablement Facebook n’hagi guardat una còpia durant tot aquest temps. Recordes amb nostàlgia aquella imatge que vas publicar al teu perfil fa uns anys i que finalment vas decidir eliminar perquè no era apropiada? No pateixis, perquè Facebook també ha custodiat aquest petit tresor per a tu.
Marc Alegre, professor del grau en Publicitat, Relacions Públiques i Màrqueting Blanquerna-URL.
La veritat és que la informació personal que Facebook —i per extensió, també Instagram i WhatsApp, dues plataformes que van ser adquirides per la xarxa social el 2012 i 2014 respectivament— emmagatzema de cadascun de nosaltres és sorprenent i preocupant al mateix temps: informació del nostre perfil i activitat a la xarxa, totes les converses, amics i examics, comentaris, cerques, contactes telefònics, un llistat de totes les ubicacions des de les quals hem accedit a la plataforma, i una infinitat d’altres dades… Queda’t fins al final de l’article i, a canvi, t’explico com descobrir tot el que Facebook sap sobre tu en tres passes senzilles.
“Quan un producte és gratuït, el producte ets tu”. A hores d’ara gairebé tots hem sentit alguna vegada aquesta reflexió. En essència, ve a dir que, si nosaltres com a usuaris no paguem per un producte o servei, segurament signifiqui que nosaltres som el producte. Fins aquí tots podem estar més o menys d’acord. El problema és que la frase no s’aplica de la mateixa manera a la televisió comercial, la ràdio, o la premsa gratuïta en paper, per exemple, que a Facebook, Google o qualsevol altra aplicació gratuïta. En els tres primers casos, l’usuari que consumeix gratuïtament un d’aquests mitjans, generalment “paga” amb l’esforç de suportar la publicitat. Però, passa el mateix en el cas de Facebook o Gmail? Doncs no exactament. En aquests casos, els usuaris paguen amb quelcom més important que els diners o que suportar la publicitat: la seva privacitat.
Segurament deus haver percebut que la publicitat que t’impacta per mitjà de les xarxes socials i Internet, en general, és més afí als teus interessos, gustos i estil de vida que la que acabes consumint a través de mitjans com la televisió o la ràdio convencionals, oi? Això té molt a veure amb la privacitat de què parlem i amb la quantitat ingent de dades que les plataformes digitals poden recopilar sobre nosaltres. És precisament aquest big data el que permet a les marques crear campanyes de publicitat en línia més personalitzades i rellevants per a la seva audiència.
Et mostro dos exemples molt senzills de com les marques segmenten les seves campanyes gràcies al big data que gestionen grans companyies com Facebook i Google. En el primer cas, l’anunciant podria seleccionar l’opció que ofereixen aquestes plataformes de segmentar l’audiència segons els seus interessos, cosa que a la pràctica permet a les marques mostrar els anuncis als usuaris que han mostrat un interès reiterat en alguna de les categories d’interessos que ha establert la plataforma — finances, viatges, moda, videojocs, etc.—. Aquesta opció publicitària resulta molt beneficiosa per a les marques i es tradueix en una publicitat més rellevant per als usuaris. A canvi, però, l’usuari paga amb la seva privacitat.
De nou, aquestes campanyes no serien possibles sense l’actual gestió de les dades que fan les plataformes publicitàries, els anunciants i altres actors en l’àmbit digital
En el segon exemple, seria l’anunciant el que proporciona a la plataforma publicitària una base de dades de contactes pròpia —per exemple, dels usuaris que s’han subscrit a una determinada newsletter o servei— perquè Facebook identifiqui els usuaris mentre naveguen per la xarxa social i els mostri els anuncis. Tècnicament, l’exemple esmentat el podem classificar com una campanya de remàrqueting, ja que es tracta de reimpactar a una audiència que ja coneix la marca i ja hi ha interactuat. Altres casos de remàrqueting que de ben segur us resultaran molt familiars es basen a ensenyar anuncis als usuaris que han mostrat interès en un determinat producte o servei, ja sigui perquè han consultat la fitxa d’un producte, han afegit un producte a la cistella de comprar, o simplement han visitat la web d’una marca.
De nou, aquestes campanyes no serien possibles sense l’actual gestió de les dades que fan les plataformes publicitàries, els anunciants i altres actors en l’àmbit digital. Sembla irrefutable que aquestes pràctiques es tradueixen en una publicitat més rellevant i contextual per als usuaris, i tant de bo fos així de fàcil, però la veritat és que totes les dades que compartim amb empreses com Facebook i Google els atorguen un gran poder per influir sobre tots nosaltres, tant individualment com col·lectivament.
Actualment, el problema de la privacitat, o millor dit de la pèrdua de privacitat, s’ha vist incrementat fins al punt que, malauradament, podem afirmar que, si vols que alguna cosa no se sàpiga, el millor és que no la facis.
Com diu Marta Peirano, cap de Cultura i Tecnologia de elDiario.es, en una xerrada TEDXMadrid anomenada “Per què em vigilen, si no sóc ningú?”, “és molt fàcil desxifrar el conjunt de les teves dades, contactes, cerques, agenda, les compres que fas. Vivim en cases de vidre. El problema és que l’existència mateixa d’aquesta informació ens fa vulnerables d’una manera que no podem ni anticipar ara mateix. Hem de posar cortines a les nostres cases, no podem esperar que ens les posin des de fora”.
Per això és important que reivindiquem i preservem la nostra privacitat, perquè és el dret que ens protegeix d’aquests abusos de poder, i que busquem la manera de fer-ho compatible amb una societat digital, connectada i a l’avantguarda de la innovació i la tecnologia.
Finalment, el que és promès, sigui atès. Vols descarregar una còpia de la teva informació a Facebook? Des d’un ordinador, fes clic a la part superior dreta de Facebook. Selecciona “Configuració i privacitat” i, després, fes clic a “Configuració”. A la columna de l’esquerra, fes clic a “La teva informació de Facebook”. Al costat de “Descarregar la teva informació”, fes clic a “Veure”. Després, fes clic a “Crea un fitxer” per confirmar la sol·licitud de descàrrega. Hauràs d’esperar un o dos dies per tal que Facebook acabi de preparar la sol·licitud. Finalment, reserva’t unes quantes hores per consultar tot el que la xarxa social sap sobre tu. Aquest és el preu de la (no) privacitat.