Entrevista a Monika Buchholz
La passió per la ciència que tenia la Monika va sorgir des de molt joveneta. Sempre havia tingut un interès especial per la biologia i la química. La combinació d’ambdues disciplines la va conduir a estudiar el grau de Farmàcia, professió i vocació que viu amb passió des del primer dia que va trepitjar la Facultat.
Text: Marta Clos
Fotografia: Cedida
Forma part de la segona promoció de graduats en Farmàcia Blanquerna-IQS, la generació que va acabar el 2020, en plena pandèmia. Posteriorment, va continuar formant-se amb el màster sobre ciències dermocosmètiques i formulació, amb la finalitat de guanyar expertesa en la nanoformulació de sistemes d’alliberament d’actius en parafarmàcia i dermocosmètica. Des del mes de setembre d’aquest any treballa com a junior medical manager a Sanofi Genzyme, a la seu de Berlín, una ciutat vinculada amb les seves arrels, ja que el seu avi és berlinès i ella domina perfectament l’alemany, un fet que li ha possibilitat poder treballar en una ciutat que estima i que li ha obert un ventall de sortides laborals.
Per què va estudiar Farmàcia?
Jo sabia que el meu camí estava enfocat cap a la vessant científica, m’agrada molt la biologia, la química, i el grau en Farmàcia comprenia ambdues disciplines aplicades a l’àmbit sanitari i assistencial, a les humanitats. En definitiva, era un grau molt polivalent i amb un potencial molt ampli.
Parla de vessant sanitària i assistencial, d’humanitats, una disciplina que no sempre es valora en una carrera científica.
Sempre he sentit curiositat per les ciències de la salut i ja des de batxillerat vaig començar a experimentar i a formar-me pel meu compte en aquest món. Més endavant, durant el grau no només vaig poder aprofundir en els coneixements més científics, sinó que també se’m va descobrir la part més assistencial i d’atenció farmacèutica, per exemple la farmàcia hospitalària; vaig poder comprovar que el perfil del farmacèutic/a es caracteritza pel fet de ser un perfil molt polivalent i multidisciplinari que té com a finalitat millorar la salut del pacient.
No sempre es coneixen les sortides d’aquest grau…
Farmàcia és un grau que s’acostuma a relacionar únicament amb l’oficina de farmàcia. I no és així, tot al contrari, la figura del farmacèutic/a té un potencial molt ampli i una infinitat de sortides laborals com la recerca, la indústria farmacèutica, química o dermocosmètica… Per exemple, jo ara mateix estic treballant a Berlín com a junior medical manager, una posició que desconeixia fins ara.
També m’agradaria destacar que un dels grans avantatges dels farmacèutics és que som professionals de la salut amb un perfil de competències molt complet i que estem capacitats per relacionar-nos amb metges, biòlegs o pacients, ja que comprenem diferents llenguatges i diferents mons. És a dir, el fet de tenir molts registres ens permet poder actuar com a “traductors” o intermediaris i poder intervenir i interpretar els diferents diàlegs per tal de poder transferir aquests coneixements, expressar aquest missatge en un llenguatge adequat sigui en el sector de la indústria, a l’hospital o fins i tot en un laboratori.
Com recorda els anys de la carrera?
Vaig començar a estudiar amb moltes ganes i il·lusió, a mi em va agradar des del principi. El primer any tenim moltes pràctiques de laboratori, tres hores cada dia menys els divendres, que fèiem els seminaris grupals. A mesura que vas avançant, vas aprofundint en els aspectes més farmacològics i tècnics de la farmàcia. A quart ja comences amb les pràctiques al món laboral, en una oficina de farmàcia o en un servei de farmàcia hispitalària; jo vaig triar les dues, tres mesos en una i tres mesos en l’altra. I a cinquè fem les pràctiques de la menció en una empresa. Jo vaig fer la menció de Disseny i Producció de Fàrmacs, enfocada al desenvolupament i síntesi de nous fàrmacs.
Coneixem de sobres l’oficina de farmàcia, la farmàcia de tota la vida, i, en canvi, l’oficina de farmàcia hospitalària és un àmbit molt important però que transcendeix poc… Com va ser l’experiència?
A l’oficina de farmàcia m’ho vaig passar molt bé, el contacte amb la gent del barri va ser molt interessant, i vaig poder fer atenció farmacèutica en primera persona, comentar als usuaris petites millores per modificar els seus hàbits de vida. A l’hospital vaig poder assistir a les consultes, a la dispensació de medicaments d’ús hospitalari, a preparar les quimioteràpies, les nutricions parenterals, veure com funcionava el procés de validació dels medicaments, etc. El metge prescriu però el farmacèutic és el responsable de validar la pauta de medicació del pacient. És una tasca molt important, que requereix molta concentració, perquè la validació és el final del procés en què es corrobora que la prescripció d’un medicament és la més adequada per al pacient tenint en compte diferents factors com, per exemple, la via d’administració del fàrmac o altres línies de fàrmacs prèviament prescrites que poden afectar-ne l’eficàcia o produir algun tipus d’interacció. Cal tenir en consideració que, normalment, quan parlem de pacients hospitalitzats, fem referència a pacients polimedicats, que porten molta càrrega de medicació i, per tant, on és molt fàcil que hi hagi interaccions o efectes adversos no desitjats que com a farmacèutics hem de poder prevenir o evitar.
A cinquè ja tenia clara la menció que faria?
Ja he explicat que vaig poder dur a terme les pràctiques en una oficina de farmàcia i en un servei de farmàcia hospitalària, perquè volia conèixer en profunditat el paper del farmacèutic/a en tots dos àmbits, però també volia aprofundir en la tasca de gestió i màrqueting farmacèutic, per això, a quart, vaig cursar l’assignatura Sistemes Avançats d’Alliberament de Fàrmacs, fet que em va fer decantar per la menció de Disseny i Producció de Fàrmacs, enfocada al desenvolupament i síntesi de nous fàrmacs.
És un àmbit completament de recerca.
Sí, concretament es centra en la química farmacèutica, que es refereix a la identificació, síntesi i desenvolupament de noves entitats químiques utilitzades per a l’ús terapèutic. Inclou compostos orgànics, com petites molècules orgàniques, inorgàniques i biopolímers. La funció principal del/de la químic/a farmacèutic/a és dissenyar i sintetitzar llibreries i noves entitats químiques (new chemical entities) que siguin susceptibles de convertir-se en fàrmacs per a les patologies en les quals fa recerca l’empresa i refinar les propietats de les molècules candidates, tenint en compte la patentabilitat del producte i del seu procés d’obtenció.
En la menció vam poder treballar, per exemple, el disseny de l’estratègia química general per a la recerca de nous fàrmacs, disseny, síntesi i elucidació estructural de nous compostos i sèries de compostos a les instal·lacions del laboratori d’IQS, i vam aprofundir en el desenvolupament de mètodes de síntesi adequats, tant si es tracta de procediments de laboratori de petites quantitats, com de processos de producció industrial a gran escala.
La creació d’un nou fàrmac requereix molts anys de recerca i no sempre acaba sortint.
Sí, és un procés que requereix de molts recursos i molts anys d’investigació. Per aquest motiu el futur de la indústria farmacèutica cada cop tendeix més al desenvolupament i investigació de noves immunoteràpies basades en sistemes avançats d’alliberament de fàrmacs en el quals la bioenginyeria i l’enginyeria genètica tenen un paper fonamental.
Aquest és un dels camps de la nanomedicina que vaig descobrir a la Facultat a quart i, de fet, el meu treball de final de grau va estar enfocat cap aquest àmbit. Es tracta de vehiculitzar principis actius ja existents perquè actuïn únicament en la diana terapèutica desitjada i, així, poder millorar-ne l’eficàcia i les propietats farmacològiques. De fet, actualment s’està utilitzant aquesta tecnologia en el desenvolupament de les vacunes contra la COVID-19.
El seu treball de final de grau va guanyar el Premi al Millor Treball de Fi de Grau de Farmàcia 2020 del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Catalunya. Què va investigar?
El meu treball de fi de grau tenia com a objectiu l’establiment de les bases d’una immunoteràpia contra el melanoma mitjançant l’ús de vesícules extracel·lulars per encapsular àcids nucleics. Mitjançant l’ús d’aquestes vesícules extracel·lulars vaig poder posar a punt el mètode d’encapsulació de material genètic que, posteriorment, actuava sobre les cèl·lules diana, en aquest cas, les cèl·lules malignes de melanoma.
Actualment aquest treball té continuïtat en el Grup de Recerca d’Enginyeria de Materials d’IQS, conformat pels meus directors de TFG, la Dra. Cristina Fornaguera i el Dr. Salvador Borrós, amb qui segueixo en contacte, i altres doctorands, estudiants de màster i de farmàcia que continuen investigant en aquest camp.
Què en pensa de la gent que no creu en les vacunes i que, per tant, s’ha negat a vacunar-se?
Crec, sincerament, que la por a vacunar-se té origen en la desconeixença, un temor generalitzat de la població a allò que els és desconegut. Només la ciència ens ajudarà a avançar, per això convé recordar aquestes paraules de Marie Curie: “Res en aquesta vida ha de ser temut, sinó que únicament ha de ser comprès. La ciència i la recerca ens dóna aquestes eines, ens ajuda a comprendre. Perquè ara més que mai és el moment de comprendre, per poder témer menys”.
La gent que no creu en l’eficàcia de les vacunes és perquè tenen por i no comprenen. Temem perquè no coneixem i, per tant, no podem controlar el que passa. Al cap i a la fi, és la por al desconegut el que ens precipita a prendre decisions equivocades.
Després de fer el màster, volia marxar a l’estranger…
Sempre havia volgut viure l’experiència de viure i treballar a l’estranger, concretament a Alemanya. El meu avi és berlinès i jo parlo alemany. A través de LinkedIn em van contactar de Sanofi. Em van oferir participar en un programa de joves talents; busquen persones que parlin idiomes, que vulguin sortir de la seva zona de confort, que vulguin treballar a l’estranger en entorns internacionals i equips multidisciplinaris. L’oferta era a Berlín, que és com la meva segona ciutat. T’ofereixen formar-te durant dos anys amb la possibilitat de continuïtat a l’empresa.
Què li agrada de la seva feina?
Un aspecte a destacar és poder treballar en equips multidisciplinaris. Per a mi era molt important. Recordo que a Blanquerna, quan feia segon, vaig tenir l’oportunitat de participar durant tres anys seguits en un projecte molt interessant, Innoevent, juntament amb la Universitat d’Odense (Dinamarca), amb equips multidisciplinaris. Aquest fet em va ajudar molt i em va permetre, a més, treballar les meves competències transversals, cosa que es valora molt a la indústria.
Ara és al departament d’oncologia-hematologia…
Jo estic donant suport al departament d’hematologia com a junior medical manager, concretament en el procés de llançament al mercat d’un nou tractament per al mieloma múltiple.
Ha acabat al departament mèdic, una altra de les coses que l’interessen.
Per a les empreses farmacèutiques és absolutament essencial que hi hagi una integració, alineació i complementarietat completes entre l’estratègia científica —àmbits i línies de recerca en les quals es focalitza la companyia— i l’estratègia de màrqueting per aconseguir amb èxit la comercialització dels productes en el mercat.
El/la medical manager és el/la professional que fa d’enllaç entre el mercat i l’àmbit de la recerca. Treballa sota la dependència del/de la director/a mèdic/a i col·labora estretament amb el departament de màrqueting i vendes dissenyant continguts científics dels productes assignats i donant suport a la persona responsable de producte. Així mateix, col·labora en assajos clínics internacionals i locals. Les seves funcions estan relacionades amb aspectes medicocientífics en el desenvolupament clínic de nous fàrmacs. Secunda i dona supervisió tecnicomèdica en totes les àrees implicades en el desenvolupament d’un medicament, des de les fases clíniques avançades fins a la comercialització i postmàrqueting, intentant donar un valor afegit tant intern (àrees clínica, comercial i de màrqueting) com extern (assessorament a prescriptors, a pacients i a líders d’opinió).
Com s’ha adaptat a l’equip?
Molt bé. Hi ha diferents perfils, gent més jove i més gran, i una cultura de treball diferent; això també m’atreia des del principi. Jo treballo amb alemanys natius. És una mentalitat molt diferent i tenen uns principis i una ètica de treball molt diferent de la nostra. M’ha resultat relativament fàcil integrar-me a l’equip, suposo perquè és una cultura de treball molt semblant a la meva. Sobretot el que m’ha sorprès és el sentit que tenen de la proactivitat i compenetració, cuiden molt la relació de l’equip.
Preveu la possibilitat de tornar a Barcelona?
Estic oberta a tot, ara estic gaudint molt d’aquesta experiència, i tornar a casa sempre està bé, però de moment tinc el millor dels dos mons, de Barcelona i de Berlín, i em sento afortunada de tenir aquesta oportunitat.