Un virus ho ha capgirat tot, ha alterat la vida quotidiana de milions de persones en tots els sentits —la salut, l’economia, la comunicació, l’educació, etc.— i té una incidència clara en les relacions internacionals, en la geopolítica, que condicionarà, inevitablement, el futur. Quin món ens espera? Molts experts han començat ja a respondre a aquesta pregunta, que no té respostes ni fàcils ni definitives. Potser la paraula que millor defineix el moment actual és incertesa. En aquest número de La Revista de Blanquerna hem volgut respondre a algunes qüestions, des de què pot passar o canviar en les relacions entre els països que lideren les economies mundials fins a com influirà en l’educació o en la salut mental un episodi que ha afectat tothom.
La pandèmia del coronavirus representa el desafiament més gran de l’educació en el món sencer des de la Segona Guerra Mundial, segons afirma el grup Atlantis, creat per la Fundació Varkey i format per vint-i-sis antics ministres d’Educació i caps de govern de tot el món. És obvi que els professors d’instituts i universitats han hagut de fer una immersió accelerada per canviar la manera de fer les seves classes. El repte ara és saber aprofitar aquests aprenentatges sense perdre el valor de la presencialitat, que la crisi sanitària ha posat en evidència. “La presencialitat i el seu sentit revisat postpandèmia continuarà sent la clau diferenciadora del nostre model universitari respecte a les universitats en línia. Però, sens dubte, el gran repte postpandèmic de les universitats presencials passarà per ressignificar i integrar aquesta presencialitat”, diu el catedràtic d’Educació de Blanquerna-URL, Jordi Riera.
La comunicació, tant personal com institucional, ha estat un factor clau en la gestió de la pandèmia. La periodista Patrícia Coll, directora del grau en Periodisme i Comunicació Corporativa de Blanquerna-URL, sosté que la COVID-19 “ha resignificat el paper de la comunicació en la societat. Sense informació, la ciutadania no sap com actuar, ni cap a on anar. Està perduda. La informació, tant dels mitjans de comunicació com de les empreses i les institucions, ha estat clau per viure en pandèmia i això posa en valor el paper dels professionals de la informació al mateix temps que els atorga una responsabilitat enorme”.
Però potser també és el moment de plantejar una segona pregunta: quin món volem? S’ha posat en evidència que la sanitat, que les retallades de la crisi econòmica del 2008 van deixar tocada, és vital per afrontar aquesta crisi. Per fer front al virus és necessari un sistema fort de salut en tots els àmbits, també en la cura de la salut mental. També cal més inversió en recerca, com ha deixat clara la cursa per obtenir en temps rècord una vacuna. Com afrontarà el món la crisi econòmica que ja tenim i que s’agreujarà si la pandèmia no s’atura? El professor del grau en Relacions Internacionals, Alejandro Pozo, considera que “la pandèmia tampoc ha qüestionat la geopolítica, ni l’absurditat de la competició i l’oportunisme permanents. La geopolítica s’altera amb les grans crisis, i aquesta ha demostrat ser altament disruptiva i ha accelerat, intensificat o fet més visibles algunes de les tendències que la van precedir. No obstant això, no ha modificat significativament les relacions de poder o els rànquings que les mesuren”.
La incertesa continua sent, de moment, la protagonista del 2021.