El món després de la COVID- 19

Una minúscula partícula de setanta milionèsimes de mil·límetre ho ha alterat tot

Text i entrevistes: Susana Pérez Soler
Fotografies: Pere Virgili

“Quan pensàvem que teníem totes les respostes, ens van canviar totes les preguntes”. Aquesta frase de Mario Benedetti defineix amb precisió el moment actual en què vivim, superats per un virus que ha deixat al descobert una de les característiques principals de la condició humana amagada fins ara sota l’imparable avenç tecnològic: la seva vulnerabilitat.
Una minúscula partícula de setanta milionèsimes de mil·límetre ha obligat a tancar escoles i universitats, ha aturat fàbriques, ha confinat quaranta-set milions de persones a casa seva durant més de seixanta dies i ara amenaça a destruir l’economia. Una minúscula partícula de setanta milionèsimes de mil·límetre ha capgirat l’ordre mundial, ha cancel·lat tots els espectacles culturals i ha ajornat els Jocs Olímpics previstos a Tòquio per a aquest estiu. Una minúscula partícula de setanta milionèsimes de mil·límetre ho ha alterat tot. Com ha respost el sistema sanitari? Com s’han adaptat l’escola i la universitat al confinament? Quin impacte ha tingut tot plegat en el sector de la comunicació i les relacions internacionals? I el més important: com serà el dia a dia en aquests sectors a partir d’ara, quan la distància física de dos metres i l’ús de mascaretes, guants i desinfectant constituiran la nova realitat? Reflexionem amb experts sobre el món que ve després de la COVID-19.

La crisi de la COVID-19 va esclatar oficialment a Espanya el passat 15 de març, quan el govern va declarar l’estat d’alarma. Des d’aleshores, el virus ha matat al voltant d’unes 27.000 persones, n’ha afectat al voltant de 290.000 i ha confinat els 47 milions d’espanyols a casa seva durant més de 60 dies. Ara que la crisi sanitària està sota control, el desgavell econòmic és el principal problema: Catalunya va registrar al maig 15.339 aturats més que el mes anterior, un 3,28% més que a l’abril i un 30% més que fa un any. Lidera l’augment a Espanya, on el nombre d’aturats s’enfila a 3,8 milions, segons dades del Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social. El passat 29 de maig, el Consell de Ministres va aprovar la renda mínima vital per garantir uns recursos mínims a les famílies que no arriben al llindar mínim de renda, unes 850.000, segons els càlculs del govern.

Aquesta pandèmia moderna ha tingut un impacte en l’ordre de les forces geopolítiques. Els experts asseguren que la COVID-19 serà un epígraf en el capítol de l’auge de la Xina com a primera potència mundial. “La pandèmia ha aprofundit en la rivalitat geopolítica preexistent entre la Xina i els Estats Units i ha ampliat l’àmbit d’influència de la Xina perquè l’ha apropat a les fronteres de l’Europa continental”, assenyala la professora de relacions internacionals de Blanquerna-URL, Hiba Hassan.

Hi ha un cert consens que la crisi del coronavirus, i d’altres que vindran, tenen una relació de causalitat directa amb la destrucció dels espais naturals, principalment els boscos, i el col·lapse de la biodiversitat. Per això hi ha qui pensa que la COVID-19 suposarà un fre a la globalització. “Moltes coses canviaran en el terreny de les relacions internacionals. Molts països estan en situacions de pobresa real. Sovint penso que només el comunisme podria salvar la situació: només un canvi radical en les relacions socials i en les estructures de producció serviria per canviar les coses”, afirmava el filòsof Gianni Vattimo en un extens reportatge sobre el món que vindrà després de la pandèmia publicat al diari El País el 31 de maig del 2020.

Aquesta crisi també ha afectat molt especialment la Unió Europea. Hi ha incertesa sobre el seu futur. Alguns auguren una Europa més forta i unida; d’altres, una desunió i un conjunt d’estats nació enfortits que actuaran només en funció dels propis interessos. De fet, la resposta europea a la pandèmia ha estat ambivalent. Si bé és cert que en un primer moment es va deixar al descobert una absència de sobirania sanitària per part d’alguns països, com ara França, Itàlia i Espanya, sotmesos al diktat alemany, també ho és que més endavant, una vegada superada l’emergència sanitària, es va anunciar un paquet de mesures econòmiques per reconstruir els països més afectats pel virus. 

Els discursos polítics i corporatius també han canviat; ara apel·len a les emocions i a valors vinculats amb la convivència, la família i l’ecologia. “La major part dels polítics han arribat al públic per mitjà de discursos persuasius i informatius que contenen un alt valor emocional. Mostrar empatia i sinceritat a l’hora de construir un relat és fonamental”, assenyala el consultor polític Antoni Gutiérrez Rubí.

Tots els països han apel·lat a un problema comú i a la necessitat de superar-lo conjuntament, però ho han fet des d’aproximacions lingüístiques totalment diferents. “Així, mentre que països com Espanya o França han apostat per l’ús de referències bèl·liques, a Alemanya, en canvi, s’ha rebutjat obertament l’ús de símbols i metàfores de guerra per, resseguint la clàssica responsabilitat moral germànica, abordar l’emergència des de «la solidaritat i la unitat europea», com bé va assenyalar Frank-Walter Steinmeier, cap d’estat del país”, afegeix. Mentrestant, els discursos empresarials “han tingut un gran component de valors associats a la convivència i l’ecologia”, apunta Enric Ordeix, director del grau en Global Communication Management de Blanquerna-URL. “Hem pogut observar com els elements vinculats a la família creixien i, per contra, disminuïen aquells que incitaven el consum”, afegeix.

Hi haurà grans canvis pel que fa als estils de vida i les relacions socials? A títol individual, els ciutadans hauran d’adaptar-se a viure amb la distància física dels dos metres i l’ús de mascaretes, guants i desinfectants mentre duri l’etapa de nova normalitat que tot just ara comença. Això serà crucial per prevenir un possible rebrot de la COVID-19 que podria tornar a col·lapsar els hospitals i confinar els espanyols a casa seva.

“El més important ara és tenir un sistema de vigilància epidemiològica potent”, explica la cap de Medicina Preventiva i Epidemiologia de la Vall d’Hebron, la doctora Magda Campins, que assegura que el sistema sanitari no es va arribar a col·lapsar durant la pandèmia, tot i que va estar a punt de fer-ho: “Vam aturar tota la resta de cirurgies excepte si eren molt urgents, i això ens va permetre donar resposta a tots els pacients de COVID-19.

Vam arribar gairebé al màxim de la nostra capacitat. La Vall d’Hebron és l’hospital més gran de Catalunya i va passar de cinquanta-sis llits d’UCI a cent vuitanta”, afegeix. La responsabilitat individual serà clau en aquesta etapa i les infermeres ja treballen perquè els ciutadans entenguin i acceptin aquestes noves formes de comportament.

El confinament, les crisis sanitàries i econòmiques i l’adaptació a la nova realitat passen i passaran factura a la salut mental dels espanyols, que ja han sol·licitat una major atenció per part dels psicòlegs. “Durant aquest període seran més freqüents els trastorns depressius vinculats a la dificultat de relació social fluida, a les nombroses pèrdues i a una situació econòmica incerta”, diu la coordinadora del Servei d’Orientació Personal (SOP) de Blanquerna-URL, Núria Farriols. Una realitat que requerirà l’atenció de tots els professionals de la salut, ja que un estat d’ànim depressiu es tradueix també en mals hàbits nutricionals o postures corporals incorrectes.

Els nutricionistes i els fisioterapeutes adapten les sessions presencials a l’àmbit digital. Mentrestant, centenars d’equips científics treballen en la cerca d’una vacuna: l’únic antídot que ens permetrà transitar de la nova normalitat a la normalitat real, la d’abans de la COVID-19.

Encara és d’hora per saber quan arribarà la vacuna, però “hi ha centenars de candidats treballant-hi i ja es fan assajos clínics amb humans”, diu la coordinadora del grau en Farmàcia de Blanquerna-IQS, Marta Hernández. Fins que la vacuna no arribi, caldrà seguir mantenint la distància física i posant-se la mascareta, els guants i el desinfectant.

Incertesa davant l’escola que ve

Setembre del 2020. Si tot va bé, arrancarà la tornada a l’escola més complicada de les últimes dècades. El passat mes de març, la COVID-19 va obligar a tancar precipitadament les aules, cosa que va derivar en un assaig forçós de noves maneres d’ensenyar, aprendre i avaluar telemàticament. Els centres i els mestres no estaven preparats per transformar d’una manera tan brusca un sistema educatiu que és presencial per definició, però l’excel·lència dels professionals i les eines digitals han permès salvar el curs, tot i que sense un model de referència per implementar de cara al curs que ve. “Hi ha hagut tants canvis com escoles”, afirma el mestre i doctor en Filosofia Gregorio Luri. Serà difícil predir com serà el setembre del 2020 quan arrenqui el nou curs, perquè “no hi ha hagut un seguiment rigorós de les diferents metodologies i del seu resultat”, afegeix. “Difícilment podrem aprendre col·lectivament moltes coses. A mi el que em queden pendents són preguntes: per què només un 10% d’alumnes ha rebut coneixements nous? En quins sectors l’oblit ha estat més gran que l’aprenentatge? Hi ha substitut per a la relació cara a cara entre el mestre i l’alumne? És possible un ensenyament telemàtic que no estigui rigorosament i explícitament programat?”.

Durant el confinament, la tecnologia ha estat un recurs tan imprescindible com l’adaptació dels mestres al nou escenari. “Els docents de primària han hagut de desenvolupar, encara més, la seva capacitat creativa i també la pròpia competència digital”, explica la directora del grau en Educació Primària de Blanquerna-URL Carme Flores. “Ambdues aixoplugades per una conscienciació de la situació, que ha demanat sensibilitat, flexibilitat, capacitat d’escolta i contenció emocional”, afegeix. I també ha calgut capacitat creativa per dissenyar i desenvolupar propostes significatives per a uns infants tancats a casa seva amb experiències i condicions molt diferents. El repte dels docents, des de l’etapa d’educació infantil fins a l’etapa universitària, ha estat que cap alumne quedés desconnectat dels mètodes d’ensenyament i aprenentatge. Com més connectivitat i major autonomia de l’estudiant, més possibilitat d’èxit.

L’etapa que més ha acusat l’absència de presencialitat ha estat la infantil. “A l’etapa infantil, el joc i la quotidianitat marquen les rutines socialitzadores i d’aprenentatge, que ajuden els infants a entendre el món que els envolta. Sabem que els espais i els materials de l’aula faciliten la curiositat, la recerca i l’aprenentatge i que cal interactuar amb l’espai i els materials”, explica la directora del grau en Educació Infantil de Blanquerna-URL Àngels Geis, que es mostra preocupada per l’inici del curs vinent: “Si volem ajudar els infants a créixer amb bona salut física i mental haurem de poder-los abraçar, no sigui que evitem un virus i acabem emmalaltint-los de por”, conclou.

L’afectació en els sectors cultural i esportiu

La pandèmia de la COVID-19 ha afectat especialment el sector cultural, que s’ha vist obligat a aturar tota la seva activitat. La suspensió d’esdeveniments culturals de tot tipus, el tancament de cinemes i teatres i d’equipaments culturals, com ara museus, monuments, biblioteques o arxius, ha suposat un fort impacte econòmic. Les pèrdues econòmiques són incalculables, motiu pel qual la Generalitat de Catalunya ha anunciat un primer paquet de mesures que aporta més de 31 milions d’euros al sector de la cultura per contribuir a pal·liar l’afectació provocada per l’emergència sanitària. Mentrestant, l’oferta cultural s’ha traslladat a Internet amb iniciatives de tot tipus: pel·lícules en streaming, concerts en directe a través d’Instagram TV, conferències i congressos a YouTube, possibilitat de visitar virtualment qualsevol museu del món, des del MET de Nova York fins al Louvre de París, accés a la Biblioteca Digital Mundial de la UNESCO, etc.

El consum cultural s’ha digitalitzat i s’ha disparat en el confinament: “Durant aquesta pandèmia hem après que necessitem la cultura, en general, i el cinema i la ficció audiovisual, en particular”, diu la directora del grau en Comunicació Audiovisual de Blanquerna-URL, Judith Colell. La cultura ha estat clau per alimentar l’ànima durant els dies de tancament i, gràcies a ella, el confinament ha esdevingut, per paradoxal que pugui semblar, hiperconnectat.

L’àmbit esportiu ha estat també un dels més malparats per la pandèmia, tant pel que fa als teixits associatiu i empresarial, com pel que fa a la pràctica quotidiana de la ciutadania. Les competicions de tot tipus van aturar-se en sec al març i els Jocs Olímpics previstos a Tòquio per aquest estiu es van ajornar al 2021. El sector sent preocupació no només pels efectes a curt termini de l’aturada, sinó pels de la crisi econòmica que se’n deriva.

“A Espanya, hi ha projeccions que indiquen pèrdues entre el 15% i el 50% en la producció i ocupació en el sector esportiu, en funció de si l’escenari futur és menys o més optimista”, assenyala el director del grau en Gestió Esportiva de Blanquerna-URL, Sixte Abadia. “S’apunta que la inversió global en patrocini esportiu pot caure fins a un 40% aquest 2020”, afegeix. I això malgrat que, com el sector cultural, l’esportiu ha contribuït a passar millor el confinament i de ben segur que suavitzarà els efectes negatius d’aquesta crisi, contribuint a la salut, a la socialització, l’educació i el benestar de la ciutadania. Ambdós sectors van ser dels primers que es van veure obligats a tancar i seran dels últims a recuperar la normalitat, motiu pel qual els professionals reclamen a les administracions mesures concretes per pal·liar l’afectació de la COVID-19.

El fotoperiodista Pere Virgili ha elaborat un dietari personal de la pandèmia amb fotografies que ha capturat durant els dies del confinament a Barcelona. El podeu veure publicat al Diari Ara.

---