Tres experts conversen al voltant del que ells mateixos anomenen «la professió invisible»
La pedagogia és la ciència de l’educació que, des d’una mirada interdisciplinària, fonamenta l’acció educativa sigui quin sigui l’entorn o espai on s’esdevingui, i no es pot confondre amb la didàctica, la qual fonamenta específicament les formes i maneres eficaces per generar aprenentatge en els educands. La pedagogia és, doncs, un conjunt de sabers que s’ocupen de l’educació com un fenomen típicament social i específicament humà, que pren conceptes i principis d’altres disciplines com la sociologia, la psicologia, la filosofia o l’antropologia, entre d’altres. Paulo Freire, Maria Montessori, Francesc Ferrer i Guàrdia, Rosa Sensat, Joan Triadú o Marta Mata en són alguns dels referents. Però per a què serveix la pedagogia professional? Per a què serveix estudiar el Grau en Pedagogia? Per parlar-ne hem reunit tres experts procedents de diferents àmbits perquè conversin sobre una disciplina que en més d’una ocasió s’ha anomenat «la professió invisible». El Dr. Jordi Riera, pedagog, professor de Blanquerna-URL i vicerector de la URL; la Sra. Rosa Rodríguez, pedagoga i presidenta del Col·legi de Pedagogs de Catalunya, i el Sr. Jordi Garriga, pedagog, membre de la comunitat Alumni Blanquerna i consultor de l’empresa E-motiva.
Jordi Riera: Parlant de temes molt diferents, sovint sentim expressions com «cal fer més pedagogia» en política, en àmbits veïnals o ciutadans, o als mitjans de comunicació. Aquesta reflexió espontània indica que cal un professional de la pedagogia o significa una altra cosa? És a dir, quan ho sentim a dir, no creieu que és més una referència a tenir «intuïció» pedagògica que no pas un reclam de professionalització, pròpiament?
Rosa Rodríguez: Jo diria que tothom se sent legitimat per parlar de pedagogia, però, en canvi, no reclama la figura del pedagog quan fa aquesta afirmació. Més aviat parla del fet que cal una metodologia perquè allò s’entengui o s’aprengui. Parla de didàctica, de la necessitat que un determinat valor o concepte arribi a la persona, però no de l’acció pròpiament professional d’un pedagog.
Jordi Garriga: Totalment d’acord. Reclamen que cal explicar més bé les coses, fer-les més didàctiques o entenedores.
J.R.: Per tant, estem d’acord que es tracta d’una apel·lació més intuïtiva del sentit pedagògic de les coses, i no tant de la figura del pedagog. Com identificaríem, doncs, aquesta figura professional?
R.R.: El professional de la pedagogia és un expert en processos educatius i processos formatius amb persones, grups i comunitats. Això seria la definició de llibre. És un agent actiu en l’àmbit de l’educació. És la part de reflexió, d’anàlisi; la part científica de l’educació. L’educació seria la part més pràctica i la pedagogia seria la part més reflexiva i més teòrica, però alhora amb actuació directa.
J.G.: Aquesta és una de les fronteres complicades entre el pensament i l’acció. La pedagogia es queda al mig. Té aquest enfocament de pensar sobre el fenomen o de tractar d’entendre’l, de donar directrius, d’endreçar… Però després, en la praxi, és quan el pedagog té un rol més clar en uns àmbits que en uns altres.
R.R.: Sí. Però és que el pedagog no només es queda en la teoria. Tota la part de desenvolupament i de creixement personal també és el seu àmbit.
J.G.: No sé si als psicòlegs els agradaria gaire…
R.R.: Amb la psicologia compartim espais professionals, com aquest: els psicòlegs s’ocupen de la part psicològica i els pedagogs, de la part educativa.
J.G.: El perfil del psicòleg industrial ha gaudit de més reconeixement específic que el del pedagog, potser per la consolidació de la pròpia identitat professional. El pedagog practicant és una figura professional més jove que la del psicòleg, que encara no s’ha acabat de definir.
ROSA RODRÍGUEZ:
“El pedagog pot influir molt en el clima i la cultura d’empresa. el que fa és dinamitzar equips per gestionar conflictes o cohesionar grups”
J.R.: Aquesta figura híbrida del pedagog com a fomentador de la praxi educativa, però també com a persona o professional que intervindrà directament en la realitat, li dona un perfil tan ampli que potser és alhora un avantatge i un inconvenient des d’un punt de vista de reconeixement social. És un avantatge perquè encara ha de recórrer molt de camí, i de fet trobem «pedagogs» professionals en infinitat d’àmbits ocupacionals, a diferència del que passa amb altres figures professionals de l’educació, com són el mestre o l’educador social, que són persones amb formacions més «regulades» però més tancades en el rol professional que se n’espera. En el cas de pedagog, no és així. Creieu que és un avantatge o un inconvenient?
R.R.: No sé si són avantatges o inconvenients. Però les dues professions que has esmentat (mestre i educador social) són regulades i la de pedagogia no ho és. Jo crec que la confusió o la indefinició ve justament per la manca de regulació. Però, com dius, aquesta absència de «regulació» del pedagog ens dona avantatges. Ens movem per més espais diferenciats.
J.R.: Jo també estic convençut que pot ser un avantatge. El que tenen les formacions regulades és que obeeixen a un perfil molt específic. En canvi, la formació universitària del professional de la pedagogia, per la mancança de regulació, es pot obrir a molts més camps. Parlem de la persona que se sent atreta per la visió educativa, per aquesta dimensió pedagògica, però que no acaba de decidir si vol ser mestre o educador social; vol un perfil més ampli per poder definir, en el futur, a què voldrà dedicar aquesta vocació educativa. Aquest podria ser l’avantatge d’estudiar el Grau en Pedagogia. El teu cas, per exemple, Jordi Garriga…
J.G.: Probablement sí. Vaig estudiar Pedagogia, i la vida professional m’ha portat cap al món de l’empresa. He fet un recorregut en el qual aquesta base, aquesta mirada pedagògica àmplia, ha contribuït. Jo treballo en temes d’estratègia de recursos humans i gestió del compromís. La base pedagògica, aquesta mirada àmplia i global, hi ajuda, però es fa molt curta si penses realment en una sortida focalitzada en el món de l’empresa. Si som en l’àmbit de la desregulació, què pot ser més desregulat que la mateixa empresa? Vull dir que les titulacions universitàries a l’empresa tenen una importància baixa o relativa. Excepte en els llocs regulats, és clar.
J.R.: La tenen per la formació basal de la qual parteixen en el món de la pedagogia social, laboral, empresarial, escolar…
J.G.: Sí, però als pedagogs no se’ls identifica. És més fàcil i habitual saber que un director de recursos humans és psicòleg o advocat que no pas que és pedagog. És una invisibilitat dins de la desregulació.
JORDI GARRIGA:
“La vida professional m’ha portat cap al món de l’empresa. He fet un recorregut en el qual aquesta mirada pedagògica àmplia ha contribuït”
R.R.: Abans no volia fer la impressió que fos negatiu que el perfil del pedagog fos ampli; pot semblar dispers però dona moltes opcions. I en l’àmbit de l’empresa té molt de futur. Des del Col·legi estem promovent el perfil del pedagog a l’empresa.
J.G.: La pedagogia ha de poder aportar alguna cosa en l’àmbit de la formació, del reciclatge o de l’emprenedoria, perquè justament toca àmbits molt socioeducatius, en la formació en general.
J.R.: En aquest sentit, Jordi, què és allò que, encara que sembli invisible, en la teva trajectòria acadèmica de mestre i pedagog t’ha ajudat a treballar en el món de l’empresa?
J.G.: Primer hi ha un aspecte que és complementari al fet que jo escollís aquestes formacions, i és la vocació de servei. És una qüestió molt profunda. En el fons penso que continuo treballant de mestre cada dia. Treballo amb equips directius, en temes de cultura, valors, lideratge… I, darrere d’aquest component de fer que passin coses, de treballar amb les bases relacionals perquè aquell grup de persones conversi, pensi i dissenyi, hi ha tot un rerefons molt vinculat a aquesta formació/vocació inicial. Una de les primeres coses que vaig fer en acabar pedagogia va ser fer un Màster en Administració d’Empreses (MBA). I ho agrairé sempre. Després de l’MBA vaig descobrir que amb allò no n’hi havia prou i vaig fer un Màster en Desenvolupament Organitzacional, que és una disciplina poc coneguda i poc estesa però molt útil, i que per mi va suposar un abans i un després en la formació. Crec que és una disciplina que es va avançar cinquanta anys al seu temps. Ofereix una mirada que va molt més enllà del MBA i que té molts punts en comú amb la mirada pedagògica. És veure les organitzacions com a fenomen humà, amb els processos subjacents que hi ha, i que també són presents en l’educatiu. No sé si he tancat un cercle o no, però el desenvolupament organitzacional m’ha ajudat molt. Probablement, sense saber-ho, també hi deu haver molts pedagogs posats en això.
R.R.: El pedagog pot influir molt en el clima d’empresa, en la cultura d’empresa. De fet, hi ha pedagogs que treballen en consultories o tenen gabinet propi i el que fan és dinamitzar equips dins de les empreses per gestionar conflictes o cohesionar grups. Actualment, hi ha un 10% de col·legiats que tenen negoci propi o que estan associats amb altres professionals d’altres disciplines, en les quals presten serveis psicopedagògics, educatius i formatius, com l’atenció a la diversitat, l’orientació, el medi ambient, els recursos humans, la gestió i la transferència del coneixement o la gestió de la formació i de projectes, per citar-ne alguns.
J.R.: Aquest plantejament que esteu fent ara és molt interessant de cara a l’orientació universitària, i l’interès pel món de la pedagogia en general, en l’orientació de la vocació o la formació de futur. Aquest, doncs, és un perfil formatiu que es basa en un element crític: la vocació per la formació i el desenvolupament integral de la persona, els grups o els col·lectius des d’una mirada àmplia, global i fins i tot comunitària i social. Per altra banda, avui dia són ben pocs els que dubten de la necessitat que darrere el grau universitari hi hagi una especialització en algun màster, en algun àmbit específic, que cada estudiant ha d’escollir. I justament aquest Grau en Pedagogia obre moltes oportunitats perquè el ventall de formacions sigui molt ampli, molt d’anar lligant a partir de l’itinerari, oi? Pedagogs en el món editorial, pedagogs en el món social, en el món de la salut o en el món de l’empresa…
R.R.: Sí. Justament, Jordi. Segons les nostres dades, aquest 2016 el 41% de les ofertes i convocatòries que hem gestionat són del món educatiu, tant dins del sistema reglat (obligatori, postobligatori i superior) com des d’empreses que presten serveis als centres educatius, mitjançant la gestió de necessitats educatives especials —ja sigui subvencionada o sufragada pels pares—, els projectes extraescolars, els d’acollida matinal i espai del menjador, les sortides educatives, etc. D’altra banda, el 33% d’ocupacions gestionades s’han centrat en el context social en àmbits com l’atenció a les persones (infància, gent gran, risc d’exclusió), la cooperació i el voluntariat, la mediació, la salut, el socioeducatiu i el sociocultural. Per últim, el 26% restant han estat en el context d’empresa, en àmbits com els de recursos humans, d’emprenedoria, de formació, d’orientació professional…
J.R.: Què hi fa un pedagog, Rosa, per exemple, en l’àmbit social?
R.R.: Per exemple, es dedica a la prestació de serveis socials garantits del Departament de Treball i Afers Socials i Família, així com als equips d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (EAIA), on es treballa de forma interdisciplinària, i en general als serveis garantits de la Cartera de Serveis Socials, on es contempla el perfil professional del pedagog. També el trobem en programes i serveis socioeducatius, amb projectes socials per a infants, joves i famílies en barris on hi ha més necessitats. Són serveis no garantits però promocionats des de l’administració pública local i les entitats socials. També hi entraria la part de la salut, de la cultura, que nosaltres agrupem dins del context social. El trobem en l’àmbit de la cultura amb programes culturals, de lleure educatiu, etc.
J.R.: Parlem també de les noves tecnologies. És possible que el pedagog també tingui a la base de la formació una competència rellevant a l’hora d’entendre i revisar què aporten aquestes noves tecnologies en l’educació formal a l’escola, però també fora de l’educació escolar. Potser per aquí també hi ha un àmbit de desenvolupament present i futur en el món de la pedagogia professional.
R.R.: Sí, és un tema bastant recurrent en l’àmbit social i educatiu. El fet que tinguin un suport per saber valorar quina és la informació que estan rebent i saber-la destriar és molt important. Aquí, a part de la infància i l’adolescència, és fonamental el rol de les famílies, que són importantíssimes perquè són els primers agents educatius en contacte amb els infants, són les que poden col·laborar per desenvolupar aquest sentit crític. D’altra banda, per a un pedagog emprenedor el desenvolupament d’aplicacions mòbils educatives és un camp important en el qual cal treballar.
J.R.: En els mitjans de comunicació també es visualitza aquesta possibilitat que el pedagog pugui aportar criteri. Hem viscut recentment la polèmica sobre el programa «Info-K», dirigit a la infància. Estic segur que hi ha pedagogs treballant darrere aquests programes televisius o d’altres… En general, els mitjans, especialment els dirigits als menors, necessiten criteri pedagògic en el desenvolupament.
R.R.: Sí, sense cap dubte, cal criteri pedagògic en els programes televisius adreçats a la infància i l’adolescència. Vull destacar que «Info-K» ha estat distingit, enguany, amb el Guardó Marta Mata de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. És un reconeixement a la tasca feta i estic convençuda que el programa disposa de pedagogs per la producció. Conec altres experiències: per exemple, el programa televisiu «Educació i família», produït per un pedagog, que durant temps s’ha retransmès per la Xarxa de Televisions Locals, en el qual és notòria la mirada pedagògica a l’hora de tenir en compte les sensibilitats i l’abordatge de les temàtiques educatives.
JORDI RIERA:
“En els mitjans de comunicació també es visualitza que el pedagog pugui aportar criteri. Hem viscut fa poc la polèmica sobre ‘Info-K’, dirigit a la infància”
J.R.: En certa manera, la professió de pedagog professional és jove, encara s’està obrint camí. Deixeu-me que us pregunti si també visualitzeu la figura d’aquest professional jove encara i la seva capacitat transformativa. És a dir, la nostra figura professional també pot aportar elements de canvi per a la millora de la societat en el sentit més ampli?
R.R.: Per descomptat. És que els pedagogs som motors de canvi. Perquè l’educació, entesa més enllà de l’escola, és una eina poderosa mitjançant la qual es promou el canvi. No és només en el món educatiu reglat, sinó que és present en tots els àmbits de la persona: família, escola, comunitat, feina… I a l’empresa també hi ha educació, també es generen processos educatius.
J.G.: I allà on hi ha construcció de relacions, al final… hi ha pedagogia!
J.R.: Clar, i torna a aparèixer de nou la necessitat de disposar d’un professional de canvi que tingui com a horitzó el desenvolupament integral de les persones, la seva promoció màxima, personal, vocacional, professional… És clar que la pedagogia, des de la base, treballa en l’àmbit dels valors individuals, col·lectius, comunitaris… Des d’aquesta òptica, la pedagogia professional és una gran oportunitat per a la millora de la societat.
R.R.: Jo penso que el pedagog és el nucli, que ell és l’especialista, que és un activista del canvi social. No en solitari, sinó promovent el fet educatiu col·legiadament amb altres professionals, perquè no ho sabem tot i calen mirades diferents per a un abordatge integral.
J.G.: En el meu cas he après que l’organització no existeix, existeix el fet d’organitzar-se. És un conjunt de persones fent alguna cosa. Aquesta visió dinàmica també existeix des de la pedagogia, que pot tenir una mirada més holística de l’organització, com a fenomen humà. Al llarg de la història hem tingut moltes revolucions, i jo crec que el segle xxi, des del punt de vista empresarial, és el segle de la revolució de les persones.
J.R.: Parlem molt de la quarta revolució.
J.G.: Va molt més enllà de la tecnologia. Parlem de construir entorns de treball i relacions estimulants i motivadores, per als quals valgui la pena dedicar la vida professional, o una part. Aquesta mirada holística de l’organització com un sistema humà en evolució permanent és necessària. Per a mi és una mirada molt pedagògica.
R.R.: És cert que l’empresa tendeix cada vegada més a cuidar el capital humà que té, és un tresor que cal tenir en compte perquè darrere de qualsevol activitat productiva hi ha persones.
J.G.: Això és imparable. Encara no he conegut cap alt directiu que hagi fet aquest pas, d’apoderar més la seva gent, de cuidar-la, i que hagi tornat enrere. Una altra cosa és que costi fer el pas, sovint massa.
JORDI RIERA:
“El jove que avui es planteja fer pedagogia ha de tenir aquest esperit compromès i de vocació clara pel món educatiu, però també d’emprenedor i d’aventura de mirada àmplia”
J.R.: És interessant que en aquest horitzó de la quarta revolució industrial es parli tant del vector crític de de les persones, del seu capital humà com a potencial de creixement individual i col·lectiu en la construcció i el compartiment del coneixement. I, en tot això, hi ha una mirada indefugiblement pedagògica. Sembla que s’obrin expectatives de futur molt més enllà del que estem parlant avui, oi?
J.G.: És cert. En una conversa de dues hores i mitja entre dos presidents d’organitzacions molt conegudes, després de la primera mitja hora per conèixer-se van parlar un quart d’hora de negocis i la resta de temps, una hora i tres quarts, van parlar de persones, de cultura, de com transformar, de lideratge, de com adaptar les organitzacions a les exigències de l’entorn… És molt significatiu. És una mirada kairós de les organitzacions (el temps de l’oportunitat) i no cronos. La mirada kairós és fonamental des de l’òptica de l’alta direcció, i jo crec que aquí els pedagogs hi poden tenir alguna cosa a veure.
J.R.: Hem deixat clars els tres contextos en els quals pot actuar el pedagog: l’educatiu, el social i el d’empresa. Recordo que quan vam crear el Col·legi de Pedagogs de Catalunya, del qual soc president fundador, ens deien: «Ah, o sigui que feu el “col·legi professional dels docents”». I nosaltres ja explicàvem en aquell moment que no es podia confondre la pedagogia professional estrictament amb la funció docent. Intentàvem explicar tot això que avui estem compartint aquí. La pedagogia professional apuntava i apunta molt més enllà de la «docència», malgrat que és una funció molt important, també. Tot el que acabem de parlar ara és la demostració pràctica i evident que es tracta d’una confusió enorme que hem de clarificar. El pedagog professional no és estrictament «el docent», sinó que es tracta d’un professional de base molt més àmplia que no podem confondre amb els mestres o els professors —independentment que hi hagi pedagogs que es dediquin també a la docència, és clar.
R.R.: Crec que, en relació amb tot això que dius, Jordi, el Col·legi de Pedagogs de Catalunya ha col·laborat moltíssim a fer aquest salt, però en l’imaginari social això que expliques encara és molt present. Suposo que és una qüestió de temps, d’anar fent aquest tomb perquè no s’associï directament la pedagogia amb la docència, oi? I no la rebutgem en absolut, ans al contrari: hi ha molts pedagogs impartint docència en diferents nivells.
J.R.: Conversant sobre la pedagogia professional, doncs, descobrim que encara avui és una professió que obre expectatives molt diverses. Precisament, però, la desregulació no és necessàriament un problema, més aviat pot ser justament el contrari, atès que pot acabar sent un avantatge per poder fer itineraris diversos que vagin especialitzant aquesta vocació de base i que no només responguin a criteris d’ocupació, sinó també de voluntat de canvi i de millora de la societat des del nostre exercici professional pedagògic.
R.R.: Exacte. Per ser pedagog s’ha de voler ser motor de transformació social i estimar l’educació, perquè l’educació es dona en tots els espais en què ens movem les persones. S’ha de tenir aquest sentiment de creure que des de l’educació es pot moure i promoure el canvi per assolir societats més justes i equitatives.
J.R.: Per tant, podríem concloure que el candidat a estudiar pedagogia és un perfil de jove postbatxillerat o cicles a qui l’educació desperta un gran interès, però l’educació viscuda no d’una manera estrictament regulada, com a possible mestre o educador social, sinó pensant en molts altres àmbits, com els que hem descrit avui aquí. A aquest jove, noi o noia, que avui es planteja fer pedagogia se li ha de dir que ha de tenir aquest esperit compromès i de vocació clara pel món educatiu, però també d’emprenedor i d’aventura de mirada àmplia. I que darrere d’aquest punt d’atreviment inicial hi ha posicions molt diverses: un pedagog pot desenvolupar-se i realitzar-se en itineraris distints de la pedagogia professional, tal com heu explicat molt bé avui aquí, i són apassionants de recórrer. Com deia Paolo Freire, cal continuar fomentant dia rere dia una «pedagogia de l’esperança, que permeti als homes un procés sostingut de desenvolupament i alliberament permanents». Heus aquí un dels grans reptes de la pedagogia professional.