Els joves, com a col·lectiu, han rebut tot tipus de crítiques: no llegeixen, no toleren la
frustració, ho tenen tot i no valoren el que tenen…. Certament, els comentaris provenen de
persones que pertanyen a generacions més grans i que han conegut i viscut una altra vida i una
altra època. Poques vegades hem escoltat, però, què pensen i com viuen els joves avui. En
aquest número de La Revista de Blanquerna hem volgut escoltar la veu d’alguns d’aquests
joves, universitaris en aquest cas. No representen, en absolut, tot el col·lectiu, però han
expressat, en la seves paraules, com es veuen a ells mateixos i com viuen el món d’avui.
L’objectiu del reportatge i dels dos articles d’opinió que el complementen són una invitació a la
reflexió, dirigida no tant a aquests joves, sinó a les generacions més grans, que són, hagin
tingut fills o no, els responsables de la seva educació i d’haver construït el món en què els ha
tocat viure. No caldria preguntar quina és la part de responsabilitat que pertoca als emissors
de les crítiques als joves? O de recordar com van viure la seva joventut i com eren ells? És
humà construir-se un passat més amable, tenir un record més positiu de la nostra joventut,
perquè la memòria sempre és una trampa i ens quedem amb allò que ens agrada més. Però
estaria bé poder fer un acte d’honestedat amb nosaltres mateixos per recordar-nos que,
probablement, ens vam haver d’enfrontar a incerteses semblants i no vam ser millors. Tampoc
calia ser l’exemple de res. Ho explica molt bé l’escriptor i periodista Héctor García Barnés, que
ha fet cèlebre el concepte de la nostàlgia intel·lectual, referint-se a aquelles persones que
defensen justament que els joves de la seva època eren millors: “La nostàlgia intel·lectual, en
última instància, el que busca és protegir-se a si mateixa davant d’un món canviant que ja no
es pot entendre amb els criteris del passat, sinó que requereix un esforç que molts no estan
disposats a fer”.
Estaria bé poder fer un acte d’honestedat amb nosaltres mateixos per recordar-nos que,
probablement, ens vam haver d’enfrontar a incerteses semblants i no vam ser millors
Potser és el moment de fer l’esforç d’entendre el món actual, saber-ne les dificultats, posar-
nos al costat dels joves d’ara, conèixer-los i escoltar-los. Segur que hi aprendrem moltes coses,
Segur que a ells també els ajudarà.