Les fronteres entre els àmbits d’estudi i la pràctica professional de la comunicació audiovisual, el periodisme i la publicitat es desdibuixen. La irrupció d’Internet i les xarxes socials, així com la globalització, han transformat uns estudis de tradició recent. La Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL, que enguany fa vint-i-cinc anys que forma professionals en aquests àmbits, ha estat testimoni d’excepció d’aquesta transformació. Els experts estan d’acord que en els temps actuals la comunicació és més necessària que mai, però les maneres de fer canvien, així com les habilitats que es requereixen als professionals, que cada cop han de ser més polivalents i han de tenir més domini de les eines digitals.
Les primeres facultats de Ciències de la Informació van aparèixer a les universitats Complutense de Madrid, Autònoma de Barcelona i de Navarra, al llarg de la dècada dels setanta, per donar resposta al propòsit immediat de substituir les antigues escoles oficials, que fins aleshores formaven els professionals dels diferents sectors de la comunicació. Les facultats de Ciències de la Informació —que en la dècada dels noranta van passar a denominar-se de Ciències de la Comunicació o Comunicació i prou— van constituir un marc institucional adequat per al desplegament de la professionalització i la investigació de la comunicació, perquè gaudien de més autonomia intel·lectual i organitzativa que les antigues escoles oficials, lligades a l’estricta orientació doctrinal imposada pel règim franquista. Durant els anys vuitanta hi havia quatre universitats espanyoles que impartien els estudis de Comunicació, una xifra que no ha parat de créixer. El 1995 ja eren més de vint, i deu anys més tard, el 2005, es comptaven quaranta-quatre universitats espanyoles en les quals s’impartien, en conjunt, cent tretze titulacions de Comunicació. El curs 2016-2017 —el darrer del qual es tenen xifres oficials— el nombre d’universitats que impartia estudis de Comunicació augmentava a seixanta-set, i les titulacions, a dues-centes cinc. La Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL va néixer l’any 1994 a l’edifici antic de la Casa de la Caritat, amb les llicenciatures de Periodisme, Cinema i Televisió, i Publicitat i Relacions Públiques. El primer curs d’aquestes tres llicenciatures va ser el mateix 1994-1995, i la primera promoció es llicencià el 1997-1998. Des d’aleshores el pla d’estudis dels graus s’ha renovat en dues ocasions per adaptar-lo a les necessitats canviants de la societat en general i del mercat laboral en particular. El curs 2008 suposà l’extinció dels primers plans d’estudi i l’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) i a les directrius establertes en el pla Bolonya. Recentment, el curs 2014-2015 es van reverificar els tres graus en comunicació, que van canviar lleugerament la denominació: Periodisme i Comunicació Corporativa (antic grau en Periodisme); Comunicació Audiovisual (antic grau en Cinema i Televisió), i Publicitat, Relacions Públiques i Màrqueting (antic grau en Publicitat i Relacions Públiques).
Itineraris d’estudi personalitzats
La irrupció d’Internet i les xarxes socials, així com la globalització, han transformat els estudis en comunicació. Els experts assenyalen que la hibridació de les fronteres entre les diferents disciplines —la comunicació audiovisual, el periodisme i la publicitat— és clau per entendre la comunicació del present, i encara ho serà més per comprendre la del futur. Fruit d’aquest diagnòstic neix l’actual pla d’estudis. El vicedegà acadèmic de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL, Josep Lluís Micó, ho explica: “La hibridació de productes, serveis, àrees i tasques desemboca en una formació menys compartimentada i heterogènia. Els perfils professionals, sobretot els digitals, es transformen i no són tan purs com en el passat. Tot i que hi haurà perfils clàssics que romandran, en la majoria de casos els territoris de frontera seran més amplis, i també els llocs de treball generats. Les universitats europees i espanyoles fa temps que treballen en aquesta direcció.”
“Per assolir els objectius de màrqueting, les empreses necessiten la publicitat i les relacions públiques”, diu el director del grau en Publicitat, Relacions Públiques i Màrqueting de la Facultat de Comunicació Blanquerna-URL, Josep Rom. “Empreses i institucions necessiten arribar a l’usuari final, i per arribar-hi, ara, amb les noves tecnologies, han aparegut noves tècniques”, assenyala. “El canvi més significatiu dels darrers anys ha estat que els mitjans de comunicació ja no són imprescindibles per arribar a l’audiència. Això és el que jo anomeno el ‘gran divorci’, però les empreses encara inverteixen diners per comunicar-se amb el públic, que ara pot estar en un festival de música o a la pàgina web d’Amazon. Cada canal és un mitjà”, afegeix. “Els mitjans de comunicació tradicionals estan canviant i, al mateix temps, la comunicació corporativa està en plena expansió; els professionals en aquest àmbit estan molt sol·licitats”, apunta Marçal Sintes, director del grau en Periodisme i Comunicació Corporativa de la Facultat de Comunicació Blanquerna-URL. “Les fronteres entre els principals àmbits de la comunicació es desdibuixen.”
“Els perfils professionals, sobretot els digitals, es transformen i no són tan purs com en el passat. Tot i que hi haurà perfils clàssics que romandran, en la majoria de casos els territoris de frontera seran més amplis, i també els llocs de treball generats”
JOSEP LLUÍS MICÓ
L’audiovisual no és una excepció. “L’audiovisual és el llenguatge —en múltiples formats i versions— mitjançant el qual rebem la majoria de missatges en la societat actual”, apunta Judith Colell, directora del grau en Comunicació Audiovisual de la Facultat de Comunicació Blanquerna-URL. I afegeix: “El que s’està produint és un canvi en les formes i en la manera com es configura l’audiovisual del segle XXI. L’audiovisual és molt més que cinema i televisió. L’audiovisual són els espots i la publicitat, les xarxes socials com YouTube o Facebook, les plataformes d’streaming com Netflix o HBO… Les sortides del grau en Comunicació Audiovisual no només són la televisió i el cinema. Avui totes les empreses i institucions volen comunicar per mitjà del llenguatge audiovisual.”
Les fronteres entre les diferents disciplines es desdibuixen, però la comunicació resulta més necessària que mai. Per aquest motiu, els estudis es plantegen cada vegada més oberts, perquè l’estudiant es creï el perfil professional a través d’optatives, tal com es planteja en el model universitari americà. Una altra de les novetats introduïda amb el nou pla d’estudis és l’aposta per l’emprenedoria. En el context actual, els estudiants haurien de sortir preparats per emprendre projectes professionals per compte propi.
Globalització
La comunicació global és una altra de les tendències actuals. El present curs 2018-2019, la facultat ha engegat el grau en Global Communication Management per donar resposta a aquesta realitat. “La comunicació local ha deixat d’existir”, diu el director del grau, Enric Ordeix. I afegeix: “La globalització és evident des que Internet es consolida com a eina de comunicació corporativa. El grau neix en un context en què no hi ha fronteres territorials a l’hora d’emetre un missatge, i s’estructura a partir de tres potes: el màrqueting i el branding, imprescindibles per a la construcció i distribució de missatges; les relacions internacionals, cabdals per entendre el funcionament del mercat i la cultura en els diferents països, i la comunicació estratègica, és a dir, la voluntat de formar els professionals amb una visió estratègica més que no pas tàctica, i de negoci, amb capacitat d’interactuar amb els diferents departaments de l’empresa: recursos humans, vendes, qualitat…”
L’humanisme com a base de la formació
Les habilitats que avui es requereixen als professionals de la comunicació són diferents de les requerides fa uns anys —principalment quant al domini de les noves tecnologies i l’esperit emprenedor—, però la formació humanística integral, característica de Blanquerna, persisteix. “Més enllà de les habilitats requerides per emprar les noves tecnologies, un bon professional és creatiu i honest, té una mirada crítica i sap treballar en equip, i està compromès amb l’entorn”, assenyala Colell. “Amb el canvi del pla d’estudis hem enfortit la part tecnològica i els estudiants toquen les càmeres des del primer dia. Això ho valoren molt, però la base humanista és essencial. Les bones històries, les que et toquen i et transformen, les que ens interessa explicar, no s’assoleixen només amb el domini de la tècnica”, afegeix. I Sintes apunta: “Un altre requisit imprescindible és l’esperit emprenedor. Ser una persona que s’acaba de graduar en els temps actuals és apassionant. Si tens vocació, determinació i t’envoltes d’un bon equip pots fer moltes coses, perquè la tecnologia ha suspès gairebé totes les barreres d’entrada. Soc positiu respecte al futur. Això sí, les bases del periodisme tradicional, tant des del punt de vista teòric com pràctic, sense oblidar l’ètica, han de romandre intactes.”
La metodologia encara es basa en tres pilars: els seminaris, grups de treball reduïts en els quals es reprodueixen situacions reals del món professional; les pràctiques obligatòries, guiades i avaluades en empreses i institucions, i l’humanisme com a base de la formació integral. “Cada cop ho dic més als estudiants: estudiar un grau serveix per conèixer les habilitats pròpies”, explica Rom. I exposa: “En l’àmbit de la publicitat hi ha un perfil comú, però després cal especialització en funció de quines siguin les teves habilitats. Per exemple, els creatius són els que tenen un coneixement profund del llenguatge, saben redactar bé, tenen domini del disseny, la fotografia i l’audiovisual… Mentre que els relacions públiques són perfils amb empatia, capacitat de connectar amb diferents públics, domini de les noves tecnologies…”
La quarta revolució industrial
Avui, la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL ja té més de 4.600 graduats, sobre un total de 7.200 alumni de 33 països diferents. Ofereix quatre graus i sis màsters universitaris d’alt nivell i és un campus amb una visió global del món, que permet fer intercanvis acadèmics i estades de pràctiques en altres països. Els estudis i els professionals de la comunicació s’adapten als canvis dels temps. Els experts assenyalen que el futur passa per oferir noves fórmules que hibridin els estudis i per dotar els estudiants d’autonomia i habilitats tecnològiques. “Hi ha una tendència actual en què anem endarrerits”, indica Micó. I conclou: “Hem de cobrir totes les necessitats que es deriven de la quarta revolució industrial: intel·ligència artificial, aprenentatge automàtic i profund, big data, realitat augmentada, virtual i mixta… Tot plegat planteja oportunitats en el sector i, a diferència del que passa en altres parcel·les de la societat com la producció industrial, l’atenció al client i el transport i la logística, que ja hi treballen, en el camp de la comunicació anem endarrerits. Els recels i la por davant les grans innovacions tecnològiques característiques del sector expliquen aquesta situació, que caldrà revertir.”
Text: Susana Pérez Soler i Francesc Viadel
Fotografies: Pere Virgili