El sistema educatiu es troba immers en un ric procés de reflexió. La globalització i les noves tecnologies, però també el canvi demogràfic i els nous models de família, estan transformant radicalment la manera d’entendre l’escola i de distribuir el coneixement. D’una banda, els pedagogs assenyalen que al nou model educatiu l’estudiant s’ha de situar al centre de forma que la principal (pre)ocupació dels mestres ja no és com ensenyar, sinó com els nens aprenen. De l’altra, i tenint en compte que la majoria d’estudiants d’avui canviaran de feina més de quinze vegades al llarg de la seva vida, l’ensenyament per competències ha desplaçat l’ensenyament per matèries. Aquest reportatge dóna veu a alguns dels centres i institucions pedagògiques pioners de Catalunya per conèixer com responen als reptes del segle XXI. I analitza el paper de la universitat com a promotora i assessora dels processos de transformació pedagògica.
El diagnòstic està clar i és compartit: l’escola del segle XXI no pot funcionar
de la mateixa manera que ho feia al XVIII. Les primeres escoles, tal com les
coneixem avui dia, van sorgir durant la Revolució Industrial amb l’objectiu
d’ensenyar càlculs bàsics i una mica d’escriptura als treballadors de les fàbriques. Des d’aleshores han passat més de 200 anys i el món ha canviat radicalment –globalització, noves tecnologies, migracions, nous entorns de llibertat, nous models de família–, però les classes s’imparteixen de la mateixa manera: el mestre dicta una lliçó mentre els alumnes prenen apunts. El model educatiu actual encara reposa, principalment, en el coneixement enciclopèdic (en el saber), però hi ha un conjunt de mestres i pedagogs capficats a posar el focus en els procediments i les actituds (en el saber fer i el saber ser).
MAGDA PUJOL:
“L’escola ha de preparar les persones per a la vida, perquè es puguin desenvolupar plenament en tots els seus àmbits tant a nivell personal com professional”
“El model d’escola actual, sorgit de les necessitats de la societat industrial, ha aconseguit objectius molt importants que no cal menystenir: escolarització i alfabetització per a tothom”, explica la directora general de la Fundació Educativa la Mercè, Magda Pujol. “Tot i que el model que tenim ens deixa insatisfets, estem davant de la societat més formada de la història. Dit això, la societat cada cop viu els canvis de manera més accelerada: ara els canvis significatius ja no es produeixen d’una generació a una altra, sinó que es donen en els transcurs de la vida d’un individu. L’escola ha de preparar les persones per a la vida, perquè es puguin desenvolupar plenament en tots els seus àmbits tant a nivell personal com professional.”
JOAN VILA:
“A l’escola s’han d’ensenyar coneixements instrumentals, però també hi ha d’haver espai per aprendre competències: saber treballar en equip, escoltar els altres i tenir capacitat de síntesi i d’anàlisi”
Un repte gens fàcil per a l’escola del segle XX
I, emmarcada en el que el sociòleg Zygmunt Bauman ha anomenat “societat líquida” i on els nens i nenes que ara estan en els primers anys d’escolarització duran a terme més d’una quinzena de feines diferents al
llarg de la seva vida, segons un estudi de la consultora americana Future Workplace. “L’escola ha d’obrir el ventall d’allò que ensenya”, apunta Joan Vila, secretari general de les institucions educatives de l’Escola Pia de Catalunya. “A l’escola s’han d’ensenyar coneixements instrumentals, però també hi ha d’haver espai per aprendre competències: saber treballar en equip, escoltar els altres, tenir capacitat de síntesi i d’anàlisi, etc. A la vida no ens movem per matèries, sinó per competències”, afegeix. Hi ha un consens dins la comunitat educativa que l’escola actual ha de fer una revisió metodològica. L’estudiant ha de ser el protagonista del seu
aprenentatge i el mestre ha de jugar un nou rol de guia per a l’adquisició del coneixement que es troba escampat arreu i és assequible a través de les diferents pantalles. El mestre ha de guiar, però també ha de despertar la curiositat de l’estudiant. Les classes magistrals han d’anar cedint protagonisme al treball interdisciplinari, que integra continguts de diferents àrees; i al treball cooperatiu, que requereix la participació equitativa de tot l’alumnat per assolir els objectius. Tot i que l’escola activa no és un moviment nou –va aparèixer a finals del segle XIX i es va desenvolupar durant el segle següent amb mètodes com el de Maria Montessori, entre d’altres–, en els darrers anys a Catalunya alguns centres i institucions pedagògiques reflexionen sobre noves pràctiques i les duen a terme.
L’educació emocional entra a les aules
El director general de l’escola Sadako, Jordi Mussons, fa un pas més enllà a l’hora d’imaginar l’escola del segle XXI i assenyala que aquesta ha de tenir més presència en l’educació emocional i social tant d’alumnes com de famílies. “Som una societat amb grans problemes psicològics, ja
que viure avui és més complicat que abans i l’escola ha de donar resposta a aquestes inquietuds”, afirma. “L’escola no pot ser una bombolla aïllada, sinó que ha d’obrir-se més a les famílies i altres institucions que tenen impacte en l’educació dels nens. La revisió d’aquest ecosistema és
fonamental i és del lloc on estem més allunyats.” En la mateixa línea es pronuncia el psicòleg i doctor en Pedagogia per la URL Xavier Melgarejo: “El sistema educatiu no és un sistema aïllat, sinó que està integrat per tres subsistemes que s’interrelacionen i es retroalimenten: l’escola, la família i les estructures socioculturals (biblioteques, mitjans de comunicació, etc.). Cal repensar els tres subsistemes a la vegada si volem aconseguir canvis significatius. De què serveix que a l’escola promoguem valors com la pau o la justícia, si a casa veiem o ens tracten amb violència?” Melgarejo ha estudiat amb profunditat el sistema educatiu finlandès, un dels països líders en els informes PISA, i apunta que una de les claus de l’èxit és “entendre l’escola com el cor de la comunitat. Obrir-la a altres activitats un cop han
acabat les classes i implicar famílies i altres institucions”.
El diagnòstic està clar i és compartit, però com traslladen els centres aquestes idees al seu dia a dia? Què vol dir a la pràctica posar l’alumne en el centre del sistema educatiu? I com fan els mestres per assumir el rol de guia que ara la societat els demana? La Fundació Jesuïtes Educació lidera un projecte ambiciós que ha arrencat aquest curs 2014-2015 a cinquè de primària i primer d’ESO a tres centres, i a P3 a quatre centres, després d’un període de reflexió de cinc anys que ha implicat tota la comunitat educativa (estudiants, professors i famílies). A les aules de primària i secundària, el treball per projectes esdevé l’eina bàsica de l’aprenentatge (en lloc de les matèries); els grups s’organitzen amb 50-60 alumnes treballant sempre amb 2-3 professors simultàniament a l’aula; l’espai físic és més ampli i compta
amb mobiliari adaptable a les diverses formes de treball; i els horaris no s’organitzen al voltant de les matèries, no hi ha exàmens, ni deures. “Hem apostat per un canvi sistèmic perquè no creiem en les petites rectificacions, que només estressen l’organització”, explica el director general de Jesuïtes Educació, Xavier Aragay, que assenyala que els estudiants s’han adaptat ràpidament a les noves maneres de fer i que, encara que és molt d’hora per avaluar els resultats, sí que hi ha una major connexió entre els alumnes i l’escola.
XAVIER MELGAREJO:
“El sistema educatiu no és un sistema aïllat, sinó que està integrat per tres subsistemes que s’interrelacionen i es retroalimenten: l’escola, la família i les estructures socioculturals”
De la teoria a la pràctica
El projecte pedagògic de Sadako, guardonat recentment amb el premi Ensenyament Fundació Cercle d’Economia, es basa en els principis de l’escola activa i busca fomentar la curiositat i l’esperit crític dels nens a partir de diferents activitats. Per exemple, cada dia un grup d’alumnes de primer o segon d’ESO comparteix i dinamitza l’hora d’esbarjo dels alumnes de primer i segon de primària, “cosa que estimula l’autonomia dels alumnes i permet la interrelació entre alumnes de diferents cursos”, explica Mussons.
XAVIER ARAGAY:
“Hem apostat per un canvi sistèmic perquè no creiem en les petites rectificacions, que només estressen l’organització”
Catalunya començarà a implementar a partir del curs que ve el treball interdisciplinari i competencial a totes les etapes. En aquest cas, el treball d’assignatures es combina amb treball interdisciplinari, pel qual es reserva un espai horari setmanal fix o bé uns dies seguits fixats de forma periòdica i
regular durant el curs. I s’introdueixen també noves metodologies a l’aula, de les quals destaca l’aprenentatge servei, pensat per als cicles mitjà o superior, i que consisteix a treballar sobre necessitats reals de l’entorn amb l’objectiu de millorar-lo, de manera que a la vegada que s’aprèn es millora el servei a la comunitat, seguint el model d’escola integrada proposat per Melgarejo.
La Fundació Educativa la Mercè també treballa el seu projecte pedagògic per tal de respondre a les necessitats que l’escola planteja en l’actual “societat xarxa”, parafrasejant el sociòleg Manuel Castells. Fan una aposta decidida pel multilingüisme, les noves tecnologies i l’atenció a la diversitat. Com la resta d’escoles, han afrontat els canvis de baix a dalt, implicant la resta de la comunitat educativa alhora que compten amb experts en la matèria per assessorar-los en la presa de decisions o l’avaluació dels
canvis duts a terme. El Servei d’Assessorament i Intervenció Psicopedagògica (SAIP) de la Facultat d’Educació Blanquerna-URL fa més de 12 anys que ofereix aquest tipus de serveis. “Hi ha dues maneres d’enfocar la innovació a l’escola”, assenyala el coordinador del SAIP i professor del màster universitari en Innovació Pedagògica i Lideratge Educatiu en el segle XXI, Jordi Longàs. “D’una banda, hi ha l’opció que la universitat vagi a l’escola, analitzi el que veu, elabori un informe i marxi. Aquesta és una dinàmica de dalt a baix, hereva dels models positivistes causa-efecte, on els treballadors han de complir amb el que se’ls mana. L’altra és una dinàmica de baix a dalt, on tota l’escola s’implica en els processos d’innovació, i els experts acompanyen, tot respectant l’essència de cada centre. Indiscutiblement, s’ha de treballar d’aquesta manera si es vol construir quelcom nou i perdurable en el temps.” L’estudiant del màster en Innovació Pedagògica Laura Flores hi coincideix: “Les escoles han de liderar aquests processos de canvi de manera win-win. És a dir, tota la comunitat educativa, alumnes, mestres i famílies, han de sentir que hi guanyen. Les imposicions no hi tenen cabuda perquè està més que demostrat que no donen bons resultats.”
Quant a la pregunta clau de què vol dir a la pràctica posar l’alumne en el centre del sistema educatiu, Flores afirma que “es tracta que els mestres hem de ser capaços de dissenyar una sèrie d’activitats per treballar la interioritat de cada persona perquè pugui oferir el millor de si mateixa”.
Assessorar des de la Universitat
Els centres s’estan adaptant a aquestes noves maneres de fer de forma gradual i desigual. El que està clar és que això demana temps i recursos. En aquests moments el SAIP assessora Jesuïtes Educació per tal d’avaluar l’experiència pilot que duen a terme a cinquè de primària i primer d’ESO amb l’objectiu de calibrar-la perquè es pugui extrapolar a la resta d’escoles de la xarxa, i col·labora amb la Fundació Educativa la Mercè per tal d’implantar les noves tecnologies a les aules de manera que resultin útils per a l’aprenentatge.
L’avaluació per competències es presenta com un repte per a totes aquestes escoles que ja han decidit canviar el seu projecte pedagògic i tot just ara comencen a aplicar-ho.
“El disseny d’un nou projecte educatiu comporta canvis en profunditat i a diferents nivells: canvia el currículum i la manera d’avaluar-lo; els horaris i els espais s’organitzen i es distribueixen de manera diferent, cosa que comporta també una nova distribució dels equips i del seu treball”,
afirma la vicedegana d’Educació i de programes internacionals de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna-URL, Anna de Monserrat. Tocar el projecte educatiu ho remou tot. “Comencem a saber treballar per projectes i de manera interdisciplinària, però hem de saber ponderar-ho. L’avaluació per competències és un dels principals reptes que afrontem”, explica la directora general de la Fundació Educativa la Mercè i alumni de Blanquerna, Magda Pujol. Un projecte educatiu per competències s’ha d’avaluar de manera competencial. “L’avaluació no és un fet que s’esdevé un cop fet l’aprenentatge, sinó que forma part del procés d’aprenentatge. Per tant, el nivell de complexitat augmenta i les maneres, les situacions i els moments d’avaluació estan diversificats perquè no es tracta d’una avaluació final i única”, apunta De Monserrat.
Un altre dels desafiaments és implicar el professorat en les maneres de fer que reclama aquesta nova era. En el cas de Jesuïtes Educació, els mestres que han dut a terme les primeres experiències pilot s’han ofert de manera
voluntària i han passat per un programa llarg i intens de preparació. Tots els centres i institucions pedagògiques que apareixen en aquest reportatge coincideixen que la implantació d’un nou projecte pedagògic s’ha de fer escoltant totes les veus que conformen la comunitat educativa, no només mestres, sinó també estudiants i famílies, tot i que també apunten que la formació permanent i el suport al professorat és clau. L’administració ha d’acompanyar els centres en aquest procés. Aquesta és una altra fita a
assolir pels centres que lideren el canvi. “Si això no passa, aquestes escoles es poden quedar a la meitat del procés”, assenyala Melgarejo. “I la darrera llei orgànica d’Educació –la LOMCSE– dibuixa unes estratègies que en lloc d’ocupar-se de l’aprenentatge per competències torna a posar el focus en els continguts i obre una bretxa a la desigualtat”, afegeix. “És una llei que no busca l’equilibri, i la igualtat d’oportunitats no hauria de ser d’accés, sinó de sortida”, conclou el coordinador del SAIP, Jordi Longàs.
Una universitat més competitiva
L’ensenyament superior no s’escapa dels desafiaments que afronta el sistema educatiu en general, però a més planteja reptes propis. Un dels fenòmens que més debat han generat en els darrers anys ha estat els MOOC
(massive open online courses), cursos totalment gratuïts que algunes de les millors universitats del món, com ara Harvard, el MIT, Stanford o Bristol, ofereixen a través d’Internet. No hi ha cap tipus de requeriment previ per
poder-los realitzar, ni tampoc cap límit d’inscripcions. I tot i que no s’obtenen crèdits atorguen un certificat de realització. La competència en el sector universitari avui dia és, doncs, global i despietada. Amb l’arribada dels MOOC, les classes presencials amb grups reduïts i activitats pràctiques resulten claus per posicionar-se en el mercat de l’ensenyament superior. “És molt probable que les classes magistrals no siguin les predominants en la universitat en un futur”, assenyala la doctora Anna de Monserrat. Cada cop hi ha un major consens que la informació que es pugui adquirir per la via digital arribarà als estudiants per mitjà d’aquest canal, i a les aules s’ensenyaran competències. Les tres facultats de Blanquerna-URL compten amb aules amb mobiliari mòbil per tal de treballar de manera interdisciplinària, trencant el tradicional model de transmissió de coneixement professor-alumnes i fomentant el diàleg entre diferents branques del coneixement. “Les pràctiques a les empreses i els contactes que es fan en l’entorn universitari són també determinants per al futur dels estudiants”, apunta el coordinador del SAIP, Jordi Longàs.
A Espanya, el primer MOOC el va oferir la Universitat Politècnica de Madrid durant la primavera de 2012, quatre anys després que aparegués el primer a la Universitat de Utah. La Comissió Europea calcula que Espanya ofereix un total de 253 programes MOOC, tants com el Regne Unit i Alemanya junts. A nivell internacional, la plataforma referent és Coursera, amb més de 7 milions d’usuaris i una oferta de cursos de més de 800 universitats, mentre que a Espanya la plataforma líder es diu MiríadaX i supera el milió d’usuaris. “Els MOOC no substitueixen els graus, però tampoc no ho pretenen. Són un complement, uns cursos que ofereixen les universitats per a la formació continuada al llarg de la vida”, conclou la responsable del Servei de Qualitat, Aprenentatge i Innovació del Tecnocampus-UPF de Mataró i alumni de Blanquerna, Carme Rovira.
Text: Susana Pérez Soler
Fotografies: Pere Virgili